Prou t’estimo, mareta:
ja tornaré algun dia.
Em dol deixar-te vella
i ara que em necessites.
Prou t’estimo, mareta,
però uns ulls ara em criden.
Sé que no et mereixia,
muller, companya, amiga.
Vaig estimar-te un dia
i tu tota la vida,
muller, companya, amiga.
Però uns ulls ara em criden.
No creguis mai, petita,
allò que puguin dir-te.
El teu pare t’estima,
no em siguis enemiga,
filla meva, petita.
Però uns ulls ara em criden.
J. Palau i Fabre
Fotografia: X. Pujol- "Fita"
Un Palau i Fabre de reglament!
ResponEliminaUn poema molt del seu estil. Brillant.
EliminaEstima la mare , la companya , la filla...Però uns ulls el criden???
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Ai, M. Roser, hi ha homes així. I ulls que trastoquen l'enteniment.
EliminaL'ingrat, el que va a la seva... molt ben explicat en aquest poema!
ResponEliminaIngrat i egoista. Les dues coses.
Eliminadarrere uns ulls el que no diu....ben bé un ingrat! gràcies Glòria!
ResponEliminaPer alguns la passió és més forta que l'amor.
EliminaVaja, de vegades passa. Potser hauria de fer com Ulisses per no deixar-se prendre pels cants de sirena.
ResponEliminaAquest ingrat no fuig dels cants de sirena, s'hi tira de cap.
Elimina