dimecres, 4 de novembre del 2015

"ERA TARDOR..." de Joan Fuster

L'escriptor  de Sueca assagista, historiador, crític literari, intel·lectual autodidacte amb projecció històrica, compromès amb el seu país i el seu temps, és també un brillant poeta. El recordem.


  


                                               III

Era tardor, un temps sense solatge,
estrany de cansaments, que em retenia
entre roses inertes, entre exili.

Vingueres. Flabiols i cobejança
i caderneres deien la sorpresa.
Fou un començ de faules vencedores.

I vaig saber l'amor: un lloc de messes
i tu, ah!, i tu com un repòs, com una
sobtada companyia inajornable! 

                              Joan Fuster
                             "Criatura Dolcíssima"
   
Pintura: J.C.Castagnino  

14 comentaris:

  1. Oh, criatura dolcíssima

    que fores...

    :-)

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Saber de l'amor sempre és una experiència joiosa, que ens omple de felicitat.

      Elimina
  3. També a mi m'ha fet pensar en "Oh, criatura dolcíssima..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és estrany que l'hagis reconegut, aquest és el tercer poema dels 10 que formen "Criatura dolcíssima".
      Aquí el tens complert: http://lletra.uoc.edu/especials/folch/fuster.htm

      Elimina
  4. Està bé un amor de tardor o a la tardor, tan se val...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó l'important és l'amor, l'època de l'any o l'edat no ho és tant.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  5. M'agrada molt "una sobtada companyia inajornable!" perquè expressa molt bé la necessitat imperiosa de la presència de l'altre.
    Una tardor per gaudir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es com quan l'amor s'ens fa tan imprescindible que pensem "com he pogut viure fins ara sense tu?"
      El poeta ho explica molt bé.

      Elimina
  6. I com son d'especials, els poemes de tardor!

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. Ai, aquest amor que arriba amb tanta força, que dóna sentit a tot!

      Elimina