divendres, 17 de juliol del 2015

"QUAN EL NOSTRE POBLE ES RETROBARÀ" de M.Àngels Anglada

M.Àngels Anglada ens ho anuncia: quan el nostre poble es retrobarà no cessaran de produir-se coses meravelloses.



Quan dits d'alba trauran estranys vels del seu rostre, 
estols de mots nous naixeran. 
Per cingleres de llavis les síl·labes
trescaran com els ràpids isards.
Vell jardí tant de temps emmurat entre tanques,
a milers els penjolls d'unes noves, vermelles cireres
dringaran tot just nades i sé que les mans
que s'hi allarguin mai més no seran decebudes.

No em pregunteu si ho veurem, ans amb mi celebreu-ho
per endavant. Us ho dic amb frisança
i alabastre de vol que m'espolsa
aquest pòsit d'antiga tristesa a les ales.

                             M.A.Anglada 


14 comentaris:

  1. És com els viatges, es gaudeixen sempre més quan es preparen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment és així, però ens encoratge a lluitar pensant en aconseguir la fita.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Ho espero, Xavier, amb aquesta frisança que diu el poema.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Això és el que espere'm tots, Loreto, veure-ho i ben aviat.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Amb les ales lliures de tristesa cap un futur llargament esperat.

      Elimina
  5. Celebrem-ho, ja, per endavant. Una preciosa idea...

    Que volin i aquestes ales s,espolsaran el pòsit de tristesa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Confio en poder-ho veure. M'agradaria tant...
      L'Anglada ja sabia que no podria viure-ho.

      Elimina
  6. Si ho veurem o no cal esperar, mentrestant amb uns penjolls de cireres ens podem fer unes arracades...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les mans curulles de les delicioses cireres que neixen de la nostra esperança i il·lusió.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina