diumenge, 26 de juliol del 2015

"DESGARRADA LA NUBE" de Antonio Machado

Recordem al gran poeta en el 140é aniversari del seu naixement.



    Desgarrada la nube; el arco iris
    brillando ya en el cielo,
    y en un fanal de lluvia
    y sol el campo envuelto.

    Desperté. ¿Quién enturbia
    los mágicos cristales de mi sueño?
    Mi corazón latía
    atónito y disperso.

    ... ¡El limonar florido,
    el cipresal del huerto,
    el prado verde, el sol, el agua, el iris...
    el agua en tus cabellos!

    Y todo en la memoria se perdía
    Como una pompa de jabón al viento. 
                             A. Machado 
     
     
    Pintura: A. Cuñado

8 comentaris:

  1. De vegades és una pena despertar-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, a vegades la realitat és dura, i els somnis, dormits o desperts, ens la fan més suportable.

      Elimina
  2. sort de tu que te'n recordes de totes les efemèrides poètiques.....jo suo com una bombolla sense sabó al vent calent i sec de garbí

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Elfree, procuro fer aquest petit homenatge des d'aquí. Han marxat, però ens han deixat molta bellesa.
      Quin estiuet que estem patint, nena, una tortura...
      Ei, que tenim pendent una 0,0!!!

      Elimina
  3. Machado és dels meus poetes preferits en llengua castellana...Nosaltres n'hem de fer molt de camÍ!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Machado és especial. A mi també m'agrada molt.
      Nosaltres hem de fer molt camí, a veure si arrenquem a caminar amb força i sense defallir!

      Elimina