dilluns, 6 de juliol del 2015

"CIRERER DE CLAUSTRE" de Joan Maria Guasch

El cirerer del claustre porta una vida tranquil·la, i n'està satisfet!




Sóc a dins d'una presó
i m'agrada tanta reixa:
visc del cant del brollador, 
que escoltant-lo em sento créixer.

Quan arriba el mes d'abril
ni les oques són tan blanques;
sóc un cirerer tranquil 
sense frisaments de branques.

El que ara és tan blanc
després serà sang
que allarga la vida.

Potser els escolans 
se n'omplen les mans
botant d'alegria,
o algun pinsà vell 
se'n guarda per ell
un gra cada dia...

                    Cirerer petit,
                    cirerer florit
                    que fas arracades
                    digues quina mà
                    te les ve a cercar
                    quan estan granades.

                    Josep Maria Guasch



Pintura: Ramon Casas

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. I tendresa, és una mirada molt tendre la del cirerer al seu voltant.

      Elimina
  2. L'última estrofa és deliciosa i dolça...
    Petonets Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deliciosa com les cireretes que ja poden assaborir, un regal pel paladar!
      Petonets, M.Roser

      Elimina
  3. Hi ha presons i presons, Glòria. Jo crec que també m'ho sentiria bé en aquesta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo, Teresa, penso que més que una presó és un recer, un oasis de tranquil·litat.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. A mi també m'agrada la darrera estrofa a manera de cançoneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és graciosa, qui no s'ha penjat de menut les cireres a manera d'arracades abans de menjar-se-les?

      Elimina
  5. Respostes
    1. Llum i serenitat: s'anuncia un bon dia.
      Gràcies a vosaltres!

      Elimina