dimecres, 15 d’abril de 2015

" PRIMAVERA" Josep Maria Llompart

Encantador poema d'amor, d'un amor juvenil, de l'autor mallorquí, dins de "Poemes de Mondragó" el bellíssim parc natural de l'illa.






Eres tu el camp, o el camp enamoraves?
Coneixies l'abril i ja et somreia
un dimoni boiet a flor de galta. 

Venies
per un caminet ros de mitja tarda.
Flames del vent cremaven blaus domassos
d'aigua de mar, em duies
un paner d'ametlons, copinyes, nacres,
i tenies la veu color de rosa. 

Temps era temps, amor, temps era temps! 

Parlàvem... Jo no sé de què parlàvem;
d'exàmens de llatí, o per ventura
d'un llibre de poemes. El crepuscle
se'ns moria a les mans com un fresquíssim
papalló virolat. Cavalls de l'ombra
la sang ens galopaven. 

Temps era temps, amor, temps era temps! 

Dissabtes de capvespre, sense escola.
Qui recorda?... Qui sap?... Mira la pluja. 

                            J.M.LLompart
                          "Poemes de Mondragó"




Acuarel·la: Pilar Martínez

6 comentaris:

  1. Respostes
    1. Hi ha records que sempre són dolços d'evocar.

      Elimina
  2. temps era temps, però sempre ve de gust llegir poesia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és temps de poesia, la poesia és arreu, especialment en els records dels primers amors, quan en la sang ens galopaven cavalls.

      Elimina
  3. Amb això dels exàmens de llatí es demostra que l'amor és cec.
    Tot i així la imatge del record en aquells jardins és d'un color ben viu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, els amors jovenívols, encenen tots els colors d'abril!

      Elimina