dimecres, 8 d’abril del 2015

"ELOGI DE LES GLICINES" de Marià Manent

Ja hem cantat als ametlles precipitats i a l'esponerosa mimosa. Ara lloarem les glicines que enamoren al poeta.







Com t’emparen les roges boirines,
Oh, Ciutat, encalmada i subtil!
 
En la calma nocturna d’abril 
em coronen raïms de glicines.
 
D’aquest tronc, tan eixut i retort, 
 ha florit la collita aromada.
 
Oh raïms! Si us petjava la Mort, 
 es farà una donzella gemada.
 
I només amb el vostre perfum
(com naixia de branques adustes?)
 
tornaríeu les dalles augustes 
com garlandes d’aromes i llum.
 
He passat sota el bleix de la nit,
 sense blau ni musica d’estrelles,
 
i al meu cor em brunzien abelles, 
 fent diversa remor de neguit.
 
I sentia la boira del cel
 relliscant al damunt de ma vida.
 
Melangia: ¿quin guia fidel 
 m’ha portat a la casa florida?
 
Tu que vetlles els núvols més clars 
 i l’acàcia i el bruc de les comes:
 
¿quina dea menava el meu pas 
 fins al tàlem d’aquestes aromes?

                          Marià Manent 
 





Aquarel·la: N. Tognazo

11 comentaris:

  1. Les glicines també enamoren... per aquí tot just surten...

    M'agrada que les anomeni garlandes... A mi sempre m'hi han fet pensar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, son garlandes de raïms d'olor i color bellíssim. M'agrada observar con el vent les mou, fent-les dansar.

      Elimina
  2. És un elogi molt ben merescut, tenen un color i una olor intensa i fan molt de goig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són unes flors ben boniques i elegants que donen alegria i ombra a qualsevol lloc on es trobin.
      I molt fotogèniques!!! ;-)

      Elimina
  3. Respostes
    1. Segons el diccionari de la IEC:
      1: Depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya
      2: Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.

      Gràcies per la visita!

      Elimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un poema magistral. Que bo que és en Manent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ho és, molt bo. I penso que no el llegim prou, que el coneixem poc.
      Gràcies, Òscar, per la visita i el comentari.

      Elimina