dissabte, 25 d’abril de 2015

" CEL D'HORABAIXA " de Maria Antònia Salvà

Maria Antònia Salvà és la primera poeta moderna en català. Formada en l'ambient culte de la Renaixença mallorquina, es va donar conèixer a la darrera dècada del segle XIX. Dona culta amb una veu poètica clara i elegant que Josep Carner admirava.




Sota el cel d'horabaixa que l'empara
natura tota se condorm en pau,
només mon cor és dolçament esclau
d'un remoreig que no s'apaga encara;
d'un remoreig que vol tornar cançó
i és prop i és lluny, i és calma i és passió.



                                        Maria Antònia Salva



Pintura: Joaquim Mir

9 comentaris:

  1. Un remoreig que ens acompanya a horabaixa quan podem escoltar la música que hem compost al llarg dels nostres dies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'horabaixa és una hora intima, predisposa a escoltar la nostra música interior. A escoltar-nos.

      Elimina
  2. Sembla un poema actual. Molt ben escrit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, té una poesia fresca, actual. No s'ha fet rància amb el pas del temps com passa amb alguns autors.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Estan presents els dos extrems. Tots dos desitjables.

      Elimina
  4. deliciós poema amb ritme .....gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre em dons les gracies, Elfree!
      Si sóc jo la que t'agraeixo els teus comentaris!!!
      Una abraçada

      Elimina
  5. Trau tant a dintre nostre que em sembla etern.

    ResponElimina