divendres, 10 d’abril de 2015

"INDESTRIABLES" de Joana Raspall

 Un  poema de Joana Raspall del llibre "Llum i gira-sols", en ell troben una poesia menys infantil, però igualment tendre i entenedora.







Sóc en tu i tu en mi.
Indestriables
com dos rius abocats
per un únic pendent cap al mar.
Som miralls encarats
de tots els mons pensables
convergint en un punt.

Som navilis dirigits per un
mateix raig que els arriba del far.
Som el so d'una veu modulada
per un sol pensament
que fecunda i encén
el batec de dos cors d'una sola alenada.

Triomfants del neguit i la desesperança,
hem trobat el pes just en la nostra balança.

                        Joana Raspall
                                "Llum i gira-sols"



Pintura:Violo Villalobos

14 comentaris:

  1. És molt optimista, aquest poema. Ella i l'altre han trobat l'equilibri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una cosa difícil de trobar, certament. Són afortunats d'aconseguir-lo.

      Elimina
  2. Trobar el pes just d'una balança és una gran conquesta que pocs l'aconsegueixen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bonica metàfora, que no és decanti la balança, l'harmonia perfecta.

      Elimina
  3. Respostes
    1. És bonic, optimista, molt de l'estil de la Raspall.

      Elimina
  4. Molt bonic, es complementen bé...
    Petonets, d'ordinador nou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es complementen i estan units fins un punt que els fa indestriables.

      Elimina
  5. Respostes
    1. És bonic el poema i aquesta unió que descriu: el batec de dos cors en una sola alenada.

      Elimina
  6. Preciós. Vénen ganes de recitar-lo al carrer...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poesia al carrer, bona idea!
      Segur que les persones sensibles ens escoltarien.
      Una abraçada, estimada!

      Elimina