divendres, 9 de gener del 2015

"TENYEIX DE BLAU EL TEMPS…" de Montserrat Abelló

Recordem avui a la gran poeta que verem perdre fa quatre mesos: Montserrat Abelló.



Tenyeix de blau el temps:
transfigura el somni,
transgredeix els mots.

Fes que els seus colors esclatin
al raig de la font. 


Que l'aigua humitegi els ulls.

Que la seva frescor gelada
temperi el foc d'aquestes mans
que cremen.


Fes teu aquest desig.
I endinsa't al cor
de les paraules. 


                 M. Abelló
                "Foc a les mans"

   

20 comentaris:

  1. Un bon poema que restarà en la nostra memòria.

    ResponElimina
  2. Les darreres paraules d'aquest poema en l' endreça d'un llibre que em va signar, un dia em van donar força per escriure. No les oblidaré , ni a ella tampoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un privilegi tenir l'endreça i el record de l'Abelló, una endreça, per altra banda, providencial, premonitòria.

      Elimina
  3. és un poema ple de vida, de sensacions. Quina preciositat!

    ResponElimina
  4. La poesia com el que calma els sentits amb les paraules. És molt ben construït aquest poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montserrat Abelló en sap molt de fer poesia, ha tingut temps de demostrar-ho.

      Elimina
  5. Les paraules tenen un cor molt gran, hi cabem tots...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha paraules per tot, hi ha poemes per tots.
      Petonets!

      Elimina
  6. Endinsar-nos al cor de les paraules, tota una manera de viure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una manera de viure, una manera de sentir la força de la paraula.

      Elimina
  7. Molt bonic, gràcies al teu blog sé que m'agrada aquesta poetessa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa molt feliç això que em dius. No pretenc res més.
      Gràcies!

      Elimina
  8. Endinsat al cor de les paraules.....
    Molt gran l'Abelló!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt gran. No sé si està rebent el reconeixement que es mereix, però.

      Elimina
  9. He conegut aquest pou. Sempre tinc set. N'estic agraïda.

    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un privilegi, una aigua de la que sempre és ben rebuda i de la que mai se'n té prou.

      Elimina