divendres, 23 de gener de 2015

" VOLIA " de Felicia Fuster

Felícia Fuster  escriptora, pintora i traductora va arribar tard a la poesia, però és considerada una de les autores més singulars de la literatura catalana. 




Volia
escriure’t cartes de camins
per un correu de fugues,
parlar-te amb la remor de l’oliver
sobre el front de la tarda,
mai més amb el vertigen
dels mots abandonats com ponts que cauen,
però no puc;
se m’han trencat
com una branca que s’asseca, els dits.


Si véns,
potser m’arribaràs d’aquí mil anys;
tot descomptant els trens, tremolo encara.
El fred dels calendaris em fa por.
Porto ja la nuesa dels qui moren,
i cor endins
va rovellant-se l'espera.


Abocada al damunt del jardí buit
d’una pàgina inútil, amb les restes
de mi, que quasi ja no sóc,
no puc. Volia dir-te un mot que no diré
un mot que ressonés per les mil cordes
de tots els ulls que et tanquen. 


                            Felícia Fuster 


Pintura: Felícia Fuster

10 comentaris:

  1. Si rebéssim unes cartes com aquetes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, la veritat, me l'hauria de llegir varies vegades, admiro profundament l'autora, però trobo el seus poemes força difícils de comprendre.

      Elimina
  2. No coneixia aquesta autora...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una autora que ja em compartit en alguna ocasió, des de que va morir el 2012. Poemes abstractes, una mica com la seva pintura.
      Bon diumenge, M.Roser!

      Elimina
  3. No coneixia aquesta autora. Em sembla un poema profund i lleuger, d'enyorança i de determinació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bon poema, d'una autora poc llegida i poc coneguda. A mi em costa entrar en la seva poesia, ho reconec, però considero que val la pena l'esforç.
      Veig que a tu t'ha sigut senzill comprendre-la. Admiro la teva sensibilitat.

      Elimina
  4. És preciós Gloria.
    M'encanta el teu Blog i fa molt temps que el seguixo en silenci. A tots sempre ens quedaran mots per dir.....masses cordes fent-nos ballar i el temps passa tant de pressa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que per fi t'hagis decidit a prendre veu al blog.
      Valoro i agraeixo la teva opinió i les teves paraules, Virgínia.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Una delícia de poema, profund i tendre alhora. No coneixia a l'autora, gràcies Glo per presentar-me-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Encarna, hi ha tantes veus importants de dona que són pràcticament desconegudes! Una llàstima!
      Gràcies a tu, Encarna, m'agraden les teves visites
      :D

      Elimina