dilluns, 12 de gener de 2015

"MUERTE EN EL OLVIDO" de Ángel González

Avui 12 de gener, és l'aniversari de la mort de Ángel González, poeta proper i sensible a qui recordem.



Yo sé que existo
porque tú me imaginas.
Soy alto porque tú me crees
alto, y limpio porque tú me miras
con buenos ojos,
con mirada limpia.


Tu pensamiento me hace
inteligente, y en tu sencilla
ternura, yo soy también sencillo
y bondadoso.


                     Pero si tú me olvidas
quedaré muerto sin que nadie
lo sepa. Verán viva
mi carne, pero será otro hombre
-oscuro, torpe, malo- el que la habita... 

                          Ángel González 


 

12 comentaris:

  1. Respostes
    1. El record ens fa vius, per això ningú mort del tot mentre el recorden.

      Elimina
  2. Això em porta a una reflexiól que m'he fet moltes vegades. La bellesa existeix "per se" o només perquè nosaltres la mirem i l'admirem?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no t'ho sabria dir, el que si sé és que als ulls de la persona que ens estima tenim una bellesa que no sempre correspon a la realitat.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Existeix i és tal com el veuen els ulls de l'estimada.

      Elimina
  4. En les dues maneres hi ha bellesa: la que tothom confirma que ho és pels cànons, i la que hom admira per haver-la conegut de prop, i elogiar el defecte fins a fer-ne una part d'un mateix.

    preciós...

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tota manera la primera és subjectiva no tothom té el mateix canon per valorar la bellesa. La segona més que bellesa és amor.

      Elimina
  5. Existeix perquè algú creu en ell, molt bonic

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una gran prova d'amor, de l'amor de tots dos

      Elimina
  6. Aquest poema ens confirma que som a la mirada de l'altre, som com ens veuen...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I als ulls de l' amor la persona estimada és el súmmum de la bellesa de la perfecció, perquè no desitgen res més.
      Petonets!

      Elimina