divendres, 17 d’octubre del 2014

"ESCÓNDEME" de Gabriela Mistral

Un poema d'amor, un amor apassionat i d'entrega total. Amb tota la qualitat de la  autora xilena, mereixedora d'un premi Nobel de literatura.



Escóndeme que el mundo no me adivine.
Escóndeme como el tronco su resina, y
que yo te perfume en la sombra, como
la gota de goma, y que te suavice con
ella, y los demás no sepan de dónde
viene tu dulzura...

Soy fea sin ti, como las cosas desarraigadas
de su sitio; como las raíces abandonadas
sobre el suelo.

¿Por qué no soy pequeña como la almendra
en el hueso cerrado?

¡Bébeme! ¡Hazme una gota de tu sangre, y
subiré a tu mejilla, y estaré en ella
como la pinta vivísima en la hoja de la
vid. Vuélveme tu suspiro, y subiré
y bajaré de tu pecho, me enredaré
en tu corazón, saldré al aire para volver
a entrar. Y estaré en este juego
toda la vida. 


                          Gabriela Mistral



Pintura: Santiago Carbonell

12 comentaris:

  1. Sospiro. Sospito que m'he enamorat.

    oh.....!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Cantireta, l'amor...
      Una persona que escriu aquestes coses ha d'estar molt enamorada.

      Elimina
  2. Qui es pot resistir a una declaració com aquesta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desitjo que fos corresposta, sinó, que faria amb tant i tant d'amor?

      Elimina
  3. Caram, quanta passió conté aquest poema...
    Bon diumenge, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Donar-se del tot fins a formar part de l'ésser estimat. Passió en estat pur.
      Bona setmana, Roser. I petonets!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Gerònima, quina sorpresa i quina alegria trobar-te!
      M'agrada que t'agradi. ;·D
      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  5. Respostes
    1. I quines metàfores tan belles i originals.
      Un poema escrit amb tot el sentiment.

      Elimina