dimecres, 11 de juny del 2014

"DES D'UNA CERTA DISTÀNCIA" de Joan Vinyoli

Consola i reconforta poder refer les coses, però ja mai no seran com abans eren.




Consola, reconforta,
veure refer la gerra trabucada,
rompuda en mil trossos, veure que els ajunten
amb resines sintètiques
perquè serveixi novament.
Tractem-la bé,

               mirem d'acostumar-nos
a la fragilitat i no posar-la a prova.


                         Joan Vinyoli
                                         "Tot és ara i res"



Pintura:Haritz Guisasola

16 comentaris:

  1. En aquest món nostre tot és fràgil, molt més que abans, em sembla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Noveflors, les creences, els valors, els ideals ja nom són tan sòlids com eren abans. Enguany són més fàcils de trencar.

      Elimina
  2. quanta bellesa hi ha en aquests versos, la fagilidat de la gerra bé podria ser la nostra pròpia fragilitat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un vers tan breu i amb tanta profunditat, la fragilitat de la gerra és, sens dubte, la nostra pròpia fragilitat.

      Elimina
  3. No sempre és fàcil fer encaixar bé tots els trossos...
    Bon vespre, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre es perd algun tros, i la resta són difícils de encaixar, com bé dius. Ja mai serà igual que abans.
      Bona nit, M.Roser

      Elimina
  4. Les clivelles a l'ànima no tenen costum d'ajuntar-se massa.

    Bon poema per a pensar-hi. Bon vespre :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre queda alguna escletxa, alguna clivella. Sempre queden cicatrius.
      Bona nit, bonica!

      Elimina
  5. Una certa distància que ens fa més propers.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de una certa distancia no serà tan evident la resina que fa encaixar els trossos, potser la gerra ja no servirà més per posar-hi aigua, potser serà només un record del que havia estat.
      Un objecte per mirar-lo des de una certa distància...

      Elimina
  6. La gerra es fràgil, com fràgils som les persones... La gerra poder es pot re composar, a vegades per molt que vulguis un cort o un ànima trancada no tenen tan fàcil solució.
    Preciosos versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un cor trencat encara que, amb molt bona voluntat, es miri de recompondre, mai més serà igual, ja sabem quan fràgil és. I és millor, com aconsella el poeta, no posar-lo a proba.

      Elimina
  7. Les cicatrius de la porcellana poden ser boniques. Molt bo, el poema

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es pot trobar la bellesa en coses imperfetes; les cicatrius són empremtes de vivències, de sofriments.
      El poema, breu però intens, és per meditar-lo.

      Elimina
  8. Un poema que recorda la fragilitat humana, de vegades necessitem que la gent que ens envolta siguin cola d'impacte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada aquesta comparança: cola d'impacte, capaç de curar un cor trencat o una ànima feta bocins.

      Elimina