divendres, 27 de juny de 2014

"ELOGIO DE MI HERMANA" de W. Szymborska

La mirada lúcida de qui troba poesia en tot i que transmet els seus sentiments en un llenguatge proper i alhora brillant. Sempre emociona.




Mi hermana no escribe poemas
y es improbable que de pronto comience a escribir poemas.
Le viene de su madre, que no escribía poemas,
y de su padre, que tampoco escribía poemas.
Bajo el techo de mi hermana me siento a salvo:
nada impulsaría al marido de mi hermana a escribir poemas.


Y aunque suene como un poema de Adam Macedonski,
ninguno de mis parientes se ocupa de escribir poemas.
En el escritorio de mi hermana no hay poemas viejos
ni nuevos en su bolso.
Y cuando mi hermana me invita a cenar,
sé que no tiene intenciones de leerme poemas.


Hace magníficas sopas sin esfuerzo,
y el café no se derrama sobre sus manuscritos.
En muchas familias nadie escribe poemas,
pero cuando lo hacen, rara vez es sólo una persona.
Algunas veces la poesía fluye en cascadas de generaciones
que ocasionan temibles corrientes en las relaciones familiares.


Mi hermana cultiva una prosa hablada decente,
pero toda su producción literaria está en tarjetas postales veraniegas

que prometen la misma cosa cada año:
que cuando vuelva me contará todo,
todo,
todo.


                           Wislawa Szymborska 


16 comentaris:

  1. M'ha encantat, perquè jo també tinc una germana i tampoc escriu poemes i em diu que m'estima per watsap, que és una prosa parlada, vull dir escrita, fantàstica :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenir una germana que et digui que t'estima és una cosa molt bona, i si ho fa per watsap t'ho pot dir més sovint.
      També et convida a menjar sopa? Potser no, però segur que quan esteu juntes ho passeu molt bé.

      Elimina
  2. Em recorda les germanes "buides, mandres i ignorants" de l'Elisabeth de Orgull i prejudici.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, al menys aquesta fa una bona sopa. I és recorda de la seva germana quan va de vacances. I això són coses al seu favor, encara que no escrigui poesia... ;D

      Elimina
  3. Aquesta autora la conec a través de la companya del meu fill, que també és polonesa. Em va costar una mica entrar-hi, però una vegada aconseguit he pogut constatar que la seva poesia té coses molt interessants per dir.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va enganxar de seguida. El que diu m'arriba molt, per això comparteixo la seva poesia de tant en tant, encara que són traduccions, que mai és el mateix. Tradutore, traditore!

      Elimina
  4. La seva germana la fa feliç. I és feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja vam estar d'acord en que la felicitat s'aconsegueix amb petites coses: una bona sopa, una estona de confidències, unes postals a l'estiu...

      Elimina
  5. Un poema original...No coneixia aquest autor...
    Quan he obert el teu blog em pensava que ens convidaves a menjar sopetes, he, he...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'agraden les sopetes, molt. El meu avi deia que "sopar" venia de sopa i ell sempre menjava a la nit sopes de pa. Potser tenia raó...
      Dons ja veu que no: us convidava a llegir un poema que trobo bonic d'una autora que m'agrada. Espero que a vosaltres també!
      Bon diumenge, bonica.

      Elimina
  6. Sembla un poema -prosa. Jo tampoc escric poemes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Szymborska escriu així. No cal escriure amb rima per fer poesia.

      Elimina
  7. Estima a la seva germana i ho deixa veure vers rere vers. Això es l'únic que de veritat importa.
    La meva germana tampoc escriu versos, a vegades prosa però l'amaga i no deixa que la llegim...és una llàstima per que hi té prou traça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dues germanes, una lletraferida, l'altra bona cuinera, s'estimen i segur que troben molts temes per enraonar, encara que no parlin de poesia.
      Digues a la teva germana que compateixi la seva prosa, veurà que és gratificant fer-ho.

      Elimina
  8. Sopa de lletres... les meves germanes, que en són pel títol que els he atorgat, m'estimen en la sopa, i el cafè, i les lletres que els envio. I no contesten en paper per no estar a l'alçada, cosa que m'entristeix, però sento la seva veu a l'altra banda del telèfon.

    Ens estimem la mateixa poetessa. Ens estimem, tu i jo, també, com germanes de lletra. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Germanes de lletres, que bonic!
      M'agrada ser-ho.
      Jo també t'estimo, Montse! :D

      Elimina