divendres, 6 de juny de 2014

" CASIDA DE LA MUJER TENDIDA" de F. Garcia Lorca

El 5 de juny de 1898 va néixer el poeta a Fuente Vaqueros. El recordem amb un poema que correspon a "El divan de Tamarit", que està format per dotze gacelas i nou casidas de gran bellesa. Aquí en teniu una mostra.





Verte desnuda es recordar la Tierra.
La Tierra lisa, limpia de caballos.
La Tierra sin un junco, forma pura
cerrada al porvenir: confín de plata. 


Verte desnuda es comprender el ansia
de la lluvia que busca débil talle
o la fiebre del mar de inmenso rostro
sin encontrar la luz de su mejilla. 


La sangre sonará por las alcobas
y vendrá con espada fulgurante,
pero tú no sabrás dónde se ocultan
el corazón de sapo o la violeta. 


Tu vientre es una lucha de raíces,
tus labios son un alba sin contorno,
bajo las rosas tibias de la cama
los muertos gimen esperando turno.


                       F. Garcia Lorca
                                 "El diván de Tamarit"


Pintura: A. Modigliani

18 comentaris:

  1. Un poema molt elegant, vestit pel nu de l'enigmàtic Modigliani.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va costar trobar l'imatge, però amb sembla que aquesta és molt adient, oi?
      Un poema elegant i un xic enigmàtic.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Però que diferent al de "Romancero gitano"!
      Lorca és un poeta excel·lent amb qualsevol registre que escrigui.

      Elimina
  3. Jo també tenia un poema de Lorca preparat per publicar ahir, però he estat dies fora i no ha pogut ser. El publique avui. Gran Lorca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha de recordar al gran poeta i un aniversari és un bon motiu.
      Vaig a llegir-lo al teu blog.

      Elimina
  4. Doncs jo vinc de ca la Novesflors i he quedat ben xopa de Lorca i de pluja i em trobo amb aquest regalet i l' enllaç que és una meravella.
    Moltes gràcies a totes dues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també vinc de llegir el poema del blog de Novesflors i m'ha deixat bocabadada de lo bonic que és el poema.
      Celebro que t'hagi agradat el meu post. Amb Lorca és impossible no agradar.

      Elimina
  5. Caram , això dels morts que esperen el seu torn...Un poema una mica tràgic!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és un poema senzill i la veritat és que això del morts és força inquietant. Però quin ritme, quines imatges que evoca...
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  6. no sé si té a veure que varem néixer un mateix dia però sempre sempre en Federico m'arriba molt endins

    ResponElimina
    Respostes
    1. Normal: sou persones sensibles que descobriu la bellesa arreu. I en les paraules n'hi por haver molta.

      Elimina
  7. Buf, necessitaria més temps per pair aquest poema. Que bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, no és un poema fàcil, cada vers suggereix un munt d'imatges i de idees, amb unes metàfores belles i treballades. Per assaborir poc a poc, vers a vers.

      Elimina
  8. Lorca en el seu estat més pur. Gran en tots els sentits

    ResponElimina
    Respostes
    1. Profund, pertorbador. Gran, com molt bé dius.

      Elimina
  9. M'agrada la primera estrofa. Em fa passar pàgines per trobar una imatge adient, i alhora em meravella cada descart ;-)

    Geni Lorca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho expliques molt bé, Montse, poc es pot afegir: Genial.

      Elimina