divendres, 20 de juny de 2014

"CANÇÓ DE LES MOLINERES" de Mercè Rodoreda

Avui compartim un dels escassos poemes de Mercè Rodoreda, és una cançó trista. 

                   
                                 I

Els molins on el temps mol
només hi ha farina negra;
–ara el blat, com indecís,
ens verdeja ran de terra.


L’ombra en pren tota flor
i la maura amb aigua freda;
–ai que el blat es va gronxant,
abrinat, en mar espessa.

Ni una engruna de llevat
i en un forn que és ple de cendra!
–cada espiga rossa estreny
un grapat de grana tèbia.

Als molins on el temps mol
tot serà farina negra!
            Mercè Rodoreda

Pintura: T. Robinson

14 comentaris:

  1. És una llàastima que no s´hi hagués dedicat més o que no se n' hagin trobat encara...
    Dedueixo que tot el poema és una metàfora, interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tret d'alguns poemes esparsos només té un llibre de poesia "Agonia de llum".
      Això de: Als molins on el temps mol
      tot serà farina negra!
      fa una mica d'esglai, oi?

      Elimina
  2. Com si no hi veiés el futur. La Rodoreda estava destinada a tenir un futur garebé etern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El seu futur seria etern però el seu present potser l'angoixava. No ho sé, no va tenir una vida plàcida, precisament.

      Elimina
  3. No coneixia aquest poema i també el trobo trist...És curiós això de la farina negra, en aquells temps sospiràvem pel pa blanc i ara tothom menja pa morè!
    Bon cap de setmana, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No recordo el pa negre, a casa tot el pa blanc era per mi, em mimaven. Però crec que el pa negre d'ara no deu tenir gaire a veure amb el de la postguerra.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  4. Gràcies per tots els teus interessantíssims suggeriments poètics, Glòria..
    bon inici d'estiu !! ;-) i sigues feliç, sisplau !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Joan. M'ho he pres amb afició això de la poesia, ja ho veus. ;-)
      Ja procuro ser feliç, de fet ho sóc, em penso.
      Una forta abraçada i els meus millors desitjos de felicitat, també per vosaltres.

      Elimina
  5. Respostes
    1. La seva poesia és escassa i, generalment trista, però té poemes realment bons. Els seus contes i novel·les magistrals. De tota manera hi ha gustos per tothom, afortunadament.

      Elimina
  6. No sabia que hagués escrit poemes. Realment és trist, sobre tot l'últim vers. Gràcies per fer-me conèixer aquesta faceta de la gran Rodoreda

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'últim vers colpeig.
      Només té un llibre de poemes, no va conrear gaire la poesia, però quan si posava ho feia molt bé.

      Elimina
  7. Se'n coneixen pocs, de poemes de la Rodoreda; i la majoria són tristos; crec que reflecteixen una mica el conflicte de la seva vida interior. És més difícil dissimular l'estat d'ànim en la poesia que no pas amb lad prosa...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que l'has encertat, Montse, penso que moltes coses l'angoixaven i això és reflecteix en els seus poemes.
      Abraçades!

      Elimina