dimecres, 21 de maig del 2014

"NO PUDO SER " de G. A. Becquer

Recordem avui, perquè ja fa temps que no el compartíem, un poema del romàntic per excel·lència, amb una poesia que no perd ni bellesa ni vigència amb el pas dels anys.





        RIMA XLI

Tú eras el huracán, y yo la alta
torre que desafía su poder.
¡Tenías que estrellarte o que abatirme...!
        ¡No pudo ser!


Tú eras el océano; y yo la enhiesta
roca que firme aguarda su vaivén.
¡Tenías que romperte o que arrancarme...!
        ¡No pudo ser!


Hermosa tú, yo altivo; acostumbrados
uno a arrollar, el otro a no ceder;
la senda estrecha, inevitable el choque...
        ¡No pudo ser!


                                       G. A. Becquer



Pintura: K.Blechen

16 comentaris:

  1. la màgia de la poesia és la seua intemporalitat

    ResponElimina
  2. El poema sí que va ser!

    (per sort nostra)

    Fita

    ResponElimina
  3. Qui no ha llegit Becquer a la seva adolescència? Qui no ha escrit els seus versos als marges dels llibres pensant en la persona estimada? Crec que tots un moment o altre ho hem fet.
    Tens raó per anys que passin, Becquer seguirà sent el poeta amb escrits que mai deixaran de ser vigent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, jo vaig fer tot això que expliques, Bruixeta. Becquer em feia somniar amb la persona estimada. Una era una romàntica, encara en soc un xic.
      Becquer conserva tota la intemporalitat que altres autors de l'època han perdut.

      Elimina
  4. Uis, aquí s'endevina una relació ben tortuosa. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Loreto, em sembla que no eren animes bessones, tot i que es veu que s'atreien mutuament. Però ¨"no pudo ser..."

      Elimina
  5. Jo també el llegia i el rellegia en la meua adolescència i alguns versos els vaig memoritzar i tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un grapat de rimes em sabia, a demés de "Las oscuras golondrinas",
      Ai, l'amor és tan bonic mentre dura...

      Elimina
  6. M'agraden molt les Rimas de Bequer...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, una altre del club de les romàntiques!
      Si, nena, si, Becquer ens feia somniar.
      Petonets, bonica.

      Elimina
  7. Fabulosa metàfora de com som i com ens veiem.

    Bécquer. Els meus alumnes són aprenents de poeta, però podríem recitar-lo. Segur que no es regira :-)

    Petonets sense rima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fabulós poema.
      Pot intentar-ho amb els teus alumnes, segur que Becquer ja està curat d'espants.
      Petons de bona nit!

      Elimina
  8. I si no pudó ser i no hi havia res a fer, millor deixar-ho estar que xocar eternament! M'ha agradat molt aquest poema, he llegit poc Becquer (des de l'institut). Gràcies per compartir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi han relacions condemnades al fracàs per molta passió que hi hagi. O precisament per això. :(
      Recordar Becquer sempre és un plaer.
      Gràcies per estar aquí, Sílvia.

      Elimina