dilluns, 9 de desembre del 2013

" AGAVÉ I LES CASTANYES " de Josep Carner

Seguim rellegint "Els Fruits Saborosos", aquest correspon clarament a la vellesa.
I a la soledat.



Agavé té les mans suaus i fredoliques.
Aplega les castanyes d’un foc de romaní
i en va traient les closques i en va menjant les miques.
Comença a les palpentes, la fosca, el seu camí.

EIs fruits espeterneguen per fer-la enriolar.
La flama vol parlar-li, com piadosa fada.
Perquè Agavé és tan bona, tan dolça de mirar!
Té una blancor molt trista, com mig esgroguissada,
i, en els cabells, comença l’argent a tremolar.

Ja les germanes són casades; ella sola
viu en la casa freda i cada nit més gran.
Planyent, quan minva el dia, la rufagada hi vola
i els murs es fan més negres i el sostre es va allunyant.

Castanyes, bon escalf als dits de la infantesa
quan és alegre l’aire que ens desgavella els rulls
i hom veu en cada cosa una guspira encesa
com saludant una altra guspira als nostres ulls.

Prop meu era aleshores la fada grisa i bella
que en la dissort ens dava llamins i una cançó.
Ja mes cabells són ara cendrosos com els d’ella;
la que jo era manca devora la que só.

I les passades hores, com van tornant-se xiques,
i en les properes, quina foscor, quin fred mortal!

Agavé té les mans suaus i fredoliques;
planyent-la, sos anells ja són d’un or malalt. 


                                          Josep Carner 

16 comentaris:

  1. Els anells, la seva edat d'or, "ja són d'un or malalt". És molt cru, aquest poema.

    ResponElimina
  2. Vellesa i soledat, van sovint lligades... em sembla tant injust!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt injust sentir-se sol a la vellesa. Sol i oblidat...

      Elimina
  3. " I en els cabells comença l'argent a tremolar"...Doncs sí, però és un argent que té molt de valor i la saviesa dels anys...
    Petonets Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saviesa i experiència s'acumulen amb els anys, però no sempre les valoren els més joves.
      Petonets!

      Elimina
  4. Esperem no haver-nos de contentar només amb l'escalf de les castanyes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartirem les castanyes amb la família i amics, un bon escalf. Segur!

      Elimina
  5. No hauríem de lamentar-nos de la vellesa però sí de la soledat. Un poema dur i bonic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una vellesa amb salut i lucidesa és un privilegi. Però la soledat és sempre trista si no és desitjada.

      Elimina
  6. el poema és bo , molt bo el gran Carner ! ara bé la soledat que transmet uiii ja no m'agrada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els poemes de "Els fruits saborosos" són preciosos. Clar que els que corresponen a la vellesa no són dels més alegres.

      Elimina
  7. Épica lírica métrica anigmatica

    ResponElimina
  8. la que jo era manca devora la que só.
    La vallesa debora el que soc...(fort...)

    ResponElimina
  9. De que va en poema és que ho tinc per un treball i no sé quin és el tema

    ResponElimina