divendres, 6 de desembre de 2013

" VELLESA " de Joana Raspall

Un record per l'entranyable i volguda Joana Raspall. Ella ens ha deixat, però ens resta la seva poesia. 




Sóc la branca més vella
que resta en aquest arbre
que ara llueix l'esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l'han cobert de flaire
l'amor de tantes flors.

Per la mateixa rel
em sento sostinguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m'abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada,
          sentiré enyorament.
..         

            Joana Raspall 

         "Jardí Vivent"

14 comentaris:

  1. Signo ara mateix per aquesta vellesa, i per la bellesa de la poesia que ens ha regalat.
    La tindrem sempre ben aprop i propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema en el que també em sento identificada.
      A la Joana sempre la tindrem en el cor per la seva tendresa.

      Elimina
  2. Ens ha fet un regal molt gran, la Joana, amb la seva creativitat; els infants potser seran una mica més feliços gràcies als seus poemes.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin infant no coneix alguna poesia de la Raspall de les moltes que va escriure pensant en ells?
      Tot i que té altres poemes pel lector adult que convé recordar.

      Elimina
  3. gran homenatge! grans cent anys !
    una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. 100 anys d'humanitat i poesia d'una gran dona. Per sort va poder participar del homenatge que se li va oferir.

      Elimina
  4. Has triat un poema preciós per homenatjar la Joana, gràcies per aquest post...
    Petonets Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és un poema bonic. Tots els d'ella m'agraden molt. Són plens de sensibilitat i dolcesa.
      Petonets!

      Elimina
  5. Bona tria! Ens ha deixat un munt de poemes preciosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I un gran record que restarà viu entre nosaltres.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Tota la seva poesia és tan senzilla i plena d'humanitat, que és fàcil encertar el poema.

      Elimina
  7. És preciós... i ja m'hi vaig identificant, cada cop més...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també m'hi sento identificada. I orgullosa del meu arbre, des dels arrels fins a l'ultima branca.

      Elimina