divendres, 22 de novembre del 2013

" EL VENT " de Maria Àngels Anglada

Exquisida, com sempre, Anglada ens parla del vent tardoral i del Temps, en majúscula.





Aquesta nit escolto el vent
on xiula el crit de tots els homes
que ja han mudat la pell d’infant
i ara no poden riure en somnis.

Quin fred –em dic– quan sento el Temps
apilar anuncis de flors tendres,
cremar en focs tebis de tardor
un parpelleig de primavera

               M.Àngels Anglada




Collage: Máximo González

14 comentaris:

  1. Aquest matí podria dir el mateix, però no tan bonic.
    Bon dia Glòria.

    ResponElimina
  2. Als migranyosos com jo el vent no ens agrada gaire :-)

    Bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Quan xiula per les escletxes de les portes fa esborronar!

      Elimina
  4. M'agrada molt la seva poesia i aquesta és ideal per aquests dies de tardor i fred. Bon dia, Glòria!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'han d'aprofitar les estacions, ara toquen poemes de tardor i aquest és ben apropiat.

      Elimina
  5. Riure en somnis, rai. El que costa de vegades es riure quan estem desperts. Molt bonic

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis, riure en somnis tampoc es fàcil, ens ronden malsons.
      Desperts encara costa més.

      Elimina
  6. Preciós aquest poema...Ja fa unes quantes nits que se sent com xiula el vent...Jo prefereixo el fred.
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi el fred no m'espanta, però els dies tan curts em fan tristor.
      Bona setmana, M.Roser.

      Elimina
  7. Preciós i trist, aquest poema de tardor. I en aquesta tardor que ja s'ha convertit en hivern, el vent encara bufa amb força a l'altre cantó de la finestra.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bon poema, l'Anglada és una magnífica poetessa.
      Una abraçada, Galiomar!

      Elimina