dimarts, 30 d’abril del 2013

" ABRIL " de Marius Torres

Hi ha res més bonic que un dia d'abril explicat per la ploma sublim de Màrius Torres! Amb aquest poema acomiadem aquest mes.



Lliris morats, prada de trèvol,
núvols de neu, cel matinal.
Fulloles noves s’emmirallen a l’
estany d’aigua verge, benèvol.

És càndid el vol dels coloms.
Sàvia, la primavera crea
l’ombra rosa dels arbres de Judea,
l’ombra grisa dels cinamoms.

S’han acabat les violetes.
Cap al tard, la boira s’esmuny.
Xopes de blau, arribaran de lluny,
un vespre càlid, orenetes.

El sol, un vell sense esperança,
tímid com un infant s’acosta;
i cada tarda, quan se’n va a la posta
té una mica més de recança.

                      Màrius Torres 

16 comentaris:

  1. i plou, plou plou.

    Bonic poema, bona setmana!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Quadern, el sol s'està passant de tímid aquests darrers dies, tan que lluïa dies enrere!
      Bona setmana!

      Elimina
  2. Sí que s'acosta tímid el sol, sí! Però com que la primavera és sàvia la deixarem que faci i mentrestant gaudirem d'aquest abril poètic. Bona setmana, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta darrera setmana el sol no s'acostat per enlloc. Ai, la primavera, tan variable, tan voluble!
      Bona setmana, bonica!

      Elimina
  3. "El sol, un vell sense esperança,/ tímid com un infant s’acosta", m'agraden molt aquests dos versos! Tota la darrera estrofa és molt bona. M'agrada que associï infantesa i vellesa al sol, en l'alba i la posta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema molt visual, aquesta darrera imatge és molt encertada, molt gràfica.
      Un abraçada!

      Elimina
  4. M'agrada molt el poema, però l'última estrofa, m'agrada especialment. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada també quan diu:
      Xopes de blau, arribaran de lluny,
      un vespre càlid, orenetes.
      Gràcies a tu, preciosa!

      Elimina
  5. llàstima que el sol ni amb timidesa es deixa veure.....ho tenim tot moll

    ResponElimina
    Respostes
    1. Grrrr!
      Ja n'estic tipa de pluja; ja sé que és bona i necessària, però potser que ja ha plogut prou.
      Que surti el tímid sol d'una vegada, si us plau!

      Elimina
  6. I tant que hi havia núvols de neu, que vessaven i ben a prop.
    Jo em sabia la tercera estrofa de memòria, per les orenetes...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai! és que és molt bonica aquesta estrofa, hi trobo tant de color, tanta llum. Preciosa.
      Petonets!!!

      Elimina
  7. Ja que cites a Màrius Torres, algú ha vist la seua obra de teatre Un fantasma com n'hi ha pocs?? Estic encuriosit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs com que ningú contesta ho faig jo, amb la poca informació que he aconseguit. Segons la web de la Càtedra Màrius Torres aquesta obra no es va arribar a estrenar. Aquí tens l'enllaç si vols més dades: http://www.catedramariustorres.udl.cat/publicacions/altres/index.php

      Elimina