dimarts, 2 d’abril de 2013

" LEDA " de B. Rosselló Pòrcel

La legenda de Leda i el cigne inspirà al poeta mallorquí un sonet.




L’aigua rissa un aire fi
-estrofa de blaus, carícia-
i acusa sedes recents,
presó de llunes fingides.

Sobre el cristall, una obaga
divina fressa lasciva.
Ones i plomes en flagell.
Nervi de roses. Enigma.

Marbres de l’instant s’encenen
vora la fuga imprevista.
Pompa, silenci, fatiga.

Corba de blancs i d’espines.
L’escenari entremalia
la procacitat maligna.

                         B. Rosselló Pòrcel


Pintura: Peter Prosper Tillier

4 comentaris:

  1. No conec la llegenda , m'agraden aquestes aigües "presó de llunes fingides"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que el Zeus era capaç de tot per seduir una donzella.
      De això va la llegenda.
      Pwetonets!

      Elimina
  2. M'agraden les poesies, però sovint tinc la sensació que no entenc res del que diuen!! :S

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesia de Rosselló Pòrcel no és de les més planeres de llegir, aquí descriu l'escena de la seducció de Leda per el cigne en un llenguatge tan poètic i metafòric que costa interpretar.
      Però si t'agrada la poesia tampoc és precís interpretar-la al peu de la lletra. Tots el poemes tenen més d'una lectura.
      I ara m'enrotllo con una persiana, com si jo hi entengues molt, quan en realitat sóc tan sols una aficionada...

      Elimina