dimecres, 24 d’abril de 2013

" LES ROSES RECORDADES " Salvador Espriu

Avui una Rosa que porta records, els records de la mare, olorosa i benigne, que estima, somriu i protegeix.



Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

                  Salvador Espriu
                 "El caminant i el mur" 


12 comentaris:

  1. Preciós, "els nostres petits noms" quina tendresa que dóna aquesta expressió...

    Bon dia, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, és una frase molt encertada, molt tendre.
      Bona nit!

      Elimina
  2. Per molts anys, Glòria.
    Un somriure entre roses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi.
      Jo també t'he de felicitar: per molts sants!

      Elimina
  3. un poema bonic, delicat... ple de melangia...una perla vaja

    abraçades glòria !!!
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evoca amb molta tendresa una infància feliç, ja llunyana.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Un poema molt ben trobat i la imatge molt bonica. Entranyable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també el trobo molt bonic, molt delicat. Un Espriu que evoca dolços records.

      Elimina
  5. Un poema preciós que deixa sentir la càrrega del temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nostàlgica mirada a la infantesa, on la mare ho omplia tot de dolçor.

      Elimina
  6. Aquest si que el sabia, Glòria, és un poema preciós...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahir el vaig recitar en un homenatge que vam fer al Espriu.
      Petonets, bonica!

      Elimina