L'amor
em creix con un mig dia,
el
cor, una piscina de mel
amb
peixos de sucre roig
de
quan jo era nina,
i
la llengua, un jardinet
humit
de pluja també
on
l'herba fa i desfà
paraules
verdes, tendres...
Cèlia Viñas
"Del foc i de la cendra"
:) M'agrada!
ResponEliminaÉs bonic, oi? :)
EliminaBon cap de setmana!
Excel·lent mescla de noms i sinestèsies plaents. Gràcies, no la coneixia. Te la prendré per les classes, fa?
ResponEliminaTota teva! ;)
EliminaUna abraçadeta!
Aquestes associacions (excepte el primer vers) se'm fan estranyes, em sorprenen... sobretot la de la llengua com un jardí.
ResponEliminaJa veig que no t'acaba de fer el pes :(
EliminaJo, personalment la trobo bonica, tot i aquestes metàfores una mica rebuscades.
Bon diumenge, maca!
No coneixia aquesta autora...Si que té el cor pler a vesar de mel, si fins li regalima pels llavis!
ResponEliminaNo sé si has tancat la porta de les heures o l'he perduda jo, de totes maneres, entro per l'altre camí...
Petonets
Hola, M. Roser! Si que és veritat... És clar una piscina de mel és molta mel!
EliminaLa porta de les heures està més avall del que estava, amb tants canvis ha quedat amagada. Ara la posaré més a la vista, de tota manera el post d'avui és una introducció/tonteria, una mica per fer broma. :)
Bona nit i bon diumenge, bonica!
Doncs a mi si que em fa el pes. M'agrada molt, i no se'm fa gens estrany, que la llengua sigui un jardí ;o)
ResponEliminaGràcies
B7s
És clar, tu hi entens molt de jardins! :)
EliminaGràcies a tu per la visita.
B7s!