dissabte, 1 de setembre de 2012

"LLETRA A L'ESTIMAT DES D'UN JARDÍ DE MALLORCA" de Cèlia Viñas

Un amor epistolar, ple de tendresa i desig.

                                                                                     Fragment

L'amor em creix con un mig dia,
el cor, una piscina de mel
amb peixos de sucre roig
de quan jo era nina,
i la llengua, un jardinet
humit de pluja també
on l'herba fa i desfà
paraules verdes, tendres...

                       Cèlia Viñas
                       "Del foc i de la cendra"

10 comentaris:

  1. Excel·lent mescla de noms i sinestèsies plaents. Gràcies, no la coneixia. Te la prendré per les classes, fa?

    ResponElimina
  2. Aquestes associacions (excepte el primer vers) se'm fan estranyes, em sorprenen... sobretot la de la llengua com un jardí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que no t'acaba de fer el pes :(
      Jo, personalment la trobo bonica, tot i aquestes metàfores una mica rebuscades.
      Bon diumenge, maca!

      Elimina
  3. No coneixia aquesta autora...Si que té el cor pler a vesar de mel, si fins li regalima pels llavis!
    No sé si has tancat la porta de les heures o l'he perduda jo, de totes maneres, entro per l'altre camí...
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, M. Roser! Si que és veritat... És clar una piscina de mel és molta mel!
      La porta de les heures està més avall del que estava, amb tants canvis ha quedat amagada. Ara la posaré més a la vista, de tota manera el post d'avui és una introducció/tonteria, una mica per fer broma. :)
      Bona nit i bon diumenge, bonica!

      Elimina
  4. Doncs a mi si que em fa el pes. M'agrada molt, i no se'm fa gens estrany, que la llengua sigui un jardí ;o)
    Gràcies
    B7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar, tu hi entens molt de jardins! :)
      Gràcies a tu per la visita.
      B7s!

      Elimina