dijous, 13 de setembre del 2012

"LA CIUTAT LLUNYANA" de Màrius Torres

Quan el món que hem somniat s'enfonsa, hem lluitar per un nou de millor. I confiar en aconseguir-lo.



                                         Aux captifs, aux vaincus!...à bien d'autres, encor!           
                                                         C. Baudelaiere "El cigne"


Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.


Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl. 

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner, 

batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

                             Màrius Torres 
                                  1939 


Leonardo da Vinci: Esbós de la Ciutat Ideal

12 comentaris:

  1. Doncs sí, qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poema el va escriure l'any 1939, no era la ciutat tan sols el que s'havia enfonsat. Moltes il·lusions i moltes esperances també. Per sort confia en una de nova.

      Elimina
  2. Entre tots i totes hem de fer pinya, perquè la ciutat no s'enfonsi...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'esforç de tots sumat pot fer miracles. S'ha de intentar!
      Petons!

      Elimina
  3. m'agrada la manera d'escriure d'en M. Torres
    mes..mes..

    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Torres és un poeta magnífic. L'haurem d'anar llegint!
      Una abraçada! :D

      Elimina
  4. Aquesta ciutat llunyana cada cop es fa més propera. Batega l'aire i la fe, s'eleven els cors i ja notem l'escalfor que ens puja pels peus. Bon dia, Glòria!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És nota que encara et dura l'esperit de la Manifestació.
      Ja s'acosta aquesta ciutat somniada, ja hem fet el primer pas!

      Elimina
  5. Un milió i mig de batecs d'aire i de fe. Un petó, bonica!

    ResponElimina
  6. Potser fou l'any 73 del segle passat que li vaig posar música , fou la primera cançó que vaig fer sobre els poemes de Màrius Torres, i la vaig cantar molt en directes , despres al 86 quan varem gravar "Tot el fred que s'acosta" va quedar fora del disc , perque sortia una mica de la linea del Leader, i perque no hi cabia ... Tanmateix es ben representativa dels temps que vivim...no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament el poema es podria situar en el temps que vivim en l'actualitat. Res no ha canviat gaire. A veure si ara aconseguim avançar!
      M'agradaria poder sentir la cançó que vas fer. La puc trobar a algun lloc?

      Elimina