dimarts, 4 de setembre de 2012

" GOIG DEL CARRER " de V. Andrés Estellés

Innocència o ignorància, que teníem d'infants que tot ens omplia de joia?
Un dia com el d'avui, 4 de setembre, al any 1924 va néixer el poeta. Avui doncs un poema com record i homenatge. 



La joia pura del carrer
ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua
i ens rèiem, bovament ens rèiem,
i a tots els músculs era l'aigua viva del goig,
vinguda entre les herbes i les llebres. 
 
Anàvem sense cap motiu,
desitjant bona nit al matrimoni vell
i prement nostres cossos calladament, en veure
aquella jove mare,
donant el pit al fill .... 
 
Viure ens era un regal,
un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina,
un cavalcar corsers de cartó, grocs i verds,
com en una sardana de joguet,
fent-nos senyals, dient-nos:
Adéu, adéu, amor! Mai no t'oblidaré!
 
La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca,
una cúpula enorme de cristall,
un silenci, un desig rabent, un estupor,
un rellotge parat, que Algú ens havia
donat perquè a la fi el poguéssim obrir,
com des de nins volíem,
i no tenia res interessant a dins ... 
I ens tornàrem a riure! 
 
El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era ...
Només era la joia del carrer.
I els crits 
            - Gol! Gol! -
dels infants que jugaven
al futbol en sortir de l'escola ... 
                        V. Andrés Estellés


*Aqui el poema recitat per uns joves, les imatges estan força ben triades. 

15 comentaris:

  1. "La vida ens era una sorpresa,
    una granota viva a la butxaca,"

    Quin trosset més bonic per ressaltar l'esperit infantil de gresca, divertiment i innocència.

    Sí, la imatge encertadíssima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema encantador, tan tendre, tan visual.
      No em canso de llegir-lo.

      Elimina
  2. Quina tendra vitalitat, quanta vida en aquest poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo recordo una mica aquesta alegria, aquesta despreocupació...aquest "riure bovament".
      Records, d'infantessa, que en el meu cas va ser molt feliç.

      Elimina
  3. Bon ritme, gran alegria.
    Una joia, aquest encís de poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit, Jordi: Una joia aquest poema encisador.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Quan més llegeixo a Estellés més m'agrada.
      Fa poesia de la bona, com qui no vol la cosa. I això a mi em sembla molt difícil.

      Elimina
  5. Ai la infància, que us he de dir jo...Coneixia el poema i penso que hi havia una mica de cada cosa i la ignorància ens feia ser més innocents...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però ara les criatures maduren més de pressa. No sé si això és bo o dolent, el cert és que no sé si hi ha la mateixa alegria innocent que descriu el poeta.
      Té, ara m'hi he enrotllat! :D
      Petonets, maca!

      Elimina
  6. "Viure ens era un regal", i llegir Estellés, també!
    Preciós!

    ResponElimina
  7. Tens tota la raó. Un regal meravellós llegir Estellés.
    I amb la vida és fa el que es pot ;D
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
  8. Amb quina naturalitat ens torna a la infantesa, una infantesa feliç sense ombres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que sense ombres: lluminosa! Estellés es un geni.

      Elimina
  9. Molt bonic aquest poema companys

    ResponElimina