dissabte, 23 de juny del 2012

"AVUI LES FADES I LES BRUIXES S'ESTIMEN" de M. M. Marçal

Avui nit de Sant Joan, nit de foc, nit de bruixes...



Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

                                        M.Mercè Marçal
                                

20 comentaris:

  1. avui, no em puc resistir: poema de la Maria Mercè Marçal. Ai, ai ... fa pocs dies, el vuit de juny, amb l'inici del certamen de cinema de dones, van exposar una pel · lícula que homenatja la vida de Marçal i es capbussa en el seu llenguatge, tractant de plasmar en imatges la seva poesia. Vaig sortir de la projecció com extasiada, de veure en pantalla, la transformació de les paraules en imatges.

    Ara que s'acosta Sant Joan: la festa del foc, que bo recordar aquest poema tan propi per a aquesta data.

    Una salutació i una abraçada, glòria! Continua descobrint més i més poemes!

    Fàtima

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que la Marçal és irresistible! Havia de ser molt interessant la pel·lícula que expliques, reflectir amb imatges l'exuberant poesia de la Marçal és un repte!
      M'ha semblat un poema indicat per una nit de bruixes,com la d'avui. Bona revetlla, Fàtima!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Que no falti coca (de pinyons) cava i xerinola! :)
      Bona revetlla!!!

      Elimina
  3. Que bonic que les fades i les bruixes s'estimin!

    No podia tenir millor final que aquest, el poema... jo també hagués dit que sí! :)

    No estic molt segura de si m'agraden més les fades o les bruixes i així totes reunida, em sembla perfecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és un final feliç, totes s'estimen i fan ballarugues.
      Jo també m'hi afegiria si em cridessin.
      Bona revetlla, Carme!

      Elimina
  4. ben triat poema de la grandíssima poeta !!!!! bon sant Joan!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi han gaires poemes que parlin de la revetlla, al menys no els he sabut trobar i aquest m'ha anat de maravella, perquè a demés és molt bonic!
      Bona revetlla i bon Sant Joan, Elfree!

      Elimina
  5. Respostes
    1. ??
      Estàs admirada, Cantireta?
      Bona revetlla, vigileu els excessos: la coca engreixa, el cava mareja i els petards exploten! ;)

      Elimina
  6. a mi em facinen les histories de fades i bruixetes...
    i el poema..també

    un peto magic...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes aquestes històries de fades, bruixetes, dones d'aigua, i demés éssers llegendaris a mi també m'atrauen molt.
      Oh, un petó màgic, que bonic!
      Gracies, Sargantana, i bona revetlla!

      Elimina
  7. Que bonic i seductor és aquest poema de la Marçal!
    Jo també m'hi afegiria!
    Un molt bon dia, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que totes ens hi afegiríem, sembla que s'avenen molt i s'ho passen molt bé bruixes i fades!
      Una abraçada, Fanalet!

      Elimina
  8. Som la penya Bogarde i anem de blog en blog gràcies al Jordi de la Banyera, us fem particeps del nostre nou poema complementari "en temps de banyera II".

    EN TEMPS DE BANYERA II (o de quan la clau de volta reflexava el vaivé de l'escuma de la banyera d'en Banyeta).

    Banyera ferma i ben parada
    en el temps, en el cristall maragda.
    Una riba es despren del llac estany,
    solca el sostre i s'entabana.
    Solitud del banyador de fons,
    entremaliat i saltimbanqui,
    arlequí i hipofosfat pirat.
    Banyera ferma i ben parada
    en el temos, en el cristall maragda.
    Aturem els rellotges, fascinats,
    enraulits per la bruixola,
    cavant fonaments d'altri.
    Quina banyera, la d'en Banyeta,
    la que des de la mort plàcida i sana
    ens saluda i del cor en fa la calma!

    (esperem que us hagi agradat, ara es tracta que visiteu el nostre blog com a penyora, hi trobareu gent que coneixeu i podreu dançar en el seu absurd i resolutiu plantejament...visiteu-nos, deixeu comentaris...som la Penya Bogarde.
    la nostra adreça còsmica: penyabogarde.blogspot.com )

    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt inspirat el poema! Se us ha de felicitar.
      Ara vinc al blog a pagar la penyora.
      Ens llegim!

      Elimina
  9. Aquest poema si que el coneixia i el trobo molt original...
    Que bé que les fades i les bruixes es facin amigues, llàstima que només sigui aquesta nit! Potser hauríem d'anar, fent corrua ,a veure aigua de la font dels Lilàs(tothom amic).
    Ja m'imagino l'intercanvi d'escombres i varetes com sagetes voladores. A mi també m'agradaria entrar a la rotllana, però com a fada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes amiguetes, que bonic! Aquesta aigua l'hauran de embotellar, fa miracles.
      A tu t'agrada més de fada? A mi mentre em deixin entrar...

      Elimina
  10. Un clàssic dels poemes de la Marçal amb un clar rerefons homosexual. O jo sóc raret de mena?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Veí. És un clàssic, si, i pot ser té el rerefons homosexual que dius, tot i que en altres poemes és molt més evident i força més explícit.
      Raret, tu, no, home, no! A mi no m'ho sembles.

      Elimina