Un poema intens, d'un suggerent erotisme.
Petons
de carn damunt la meva boca
libant
el moll de l'os i l'esperit.
I
beure el teu licor amb les paraules
que
no sé dir-te.
Petons
de carn damunt la meva carn
xuclant
la pell i el doll de tots els somnis,
i
mastegar amb les dents del blau poema
el
roig del teu infern.
I,
a poc a poc, sentir-te dintre meu
mentre
em vas fendint la mar dels porus,
i
naufragar tots dos, com una nau,
en
l'ona de l'orgasme.
Esther
Martínez Pastor
“La
nova amiga”
Pintura de Tamara Lempika
Poema intens, com intensos són els petons. Bon dissabte!
ResponEliminaSiii, aquests petons són de foc. Quina passió!
EliminaBon diumenge!
Petons de carn, carn de petons intens sí...m'encanta la pintora Lempika que passis un bona cap de setmna i dilluns de sant Jordi amb roses i lectures!
ResponEliminaPetons...i molt més. Quin poema, oi!
EliminaJo també et desitjo un Sant Jordi amb moltes roses, llibres i somriures
Gràcies per compartir aquest poema!
ResponEliminaM'ha encantat la intensitat que transmet!
Una abraçada!
Si que és intens, si. I molt bonic.
EliminaGràcies per la visita, Mar!