Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat,
doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.
C.Fages de Climent
Aquarel-la de S. Dalí
És preciosa aquesta oració! Quin descobriment!
ResponEliminaOi, que si? A mi m'emociona cada cop que la llegeix-ho.
EliminaBona Pasqua, Porquet!
Maco, sí senyora! Què tal el llibre?
ResponEliminaSi que és maco el poema, molt.
EliminaI el llibre m'encanta, l'estic gaudint molt!
Veig que ja has vist el teu poema que he "penjat" avui, no sé si l'encertat amb la fotografia, a tu que et sembla? Si no la canvio...
"...que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat."
ResponEliminaCom es nota que en Fages era una terratinent entramuntanat!
Sempre m´ha agradat aquesta oració.
Ai, l'Empordà i la Tramuntana!
EliminaI quina poesia tan bona que inspira als terratinents...i quina oraciò tan bella!
Sempre hem de trobar connotacions polítiques en la bellesa ? Poca imaginació!
ResponEliminaProtegiu ,Senyor la closa(es animals) i el sembrat ( la collita )" doneu-li el verd exacte al nostre prat" doble sentit"( el verd com a símbol del que creix) i mesures la tramuntana justa que aixugui
ResponEliminal'herba i no ens escampi el blat( nova ment el que neix i el resultat de la feina feta) .(Quant parla de 'nostre" es refereix a allo que treballem,no a del que som propietaris..!