dimarts, 17 d’abril del 2012

"CANÇO DE VESPRADA" de Marià Villangómez


El poeta de les Pitiüses ens recomana voler l'impossible i no deixar
morir el desig. Es un bon consell que no hauriem de oblidar.




Tres grans pins, vora el camí,
alcen llurs ombrívols fronts.
El vent, que no vol dormir,
els omple el cor de cançons.

Camp i camp.
Es vessa al mig
una campana vespral...

Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig.

S’ha despertat tot l’amor
sota la volta d’estels.
¿Déu no es mostra al nostre enyor
en el seu món, sense vels?

S’escolta com el trepig
d’una bellesa immortal.

Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig.

                  Marià Villangómez


4 comentaris:

  1. Que no mori mai el desig...

    Jo no sabria com viure sense voler impossibles, que em sembla l'única manera de fer-los possibles algun dia. Els impossibles d'ahir són possibles avui. i els impossibles d'avui serà possibles algun dia.

    Bona nit, Glòria! Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bon lema de vida. Renunciar al impossible, al desig és renunciar a la il.lusió d'aconseguir-ho. No m'imagino una manera de viure més trista...
      Bona nit, Carme!

      Elimina
  2. Darrerament és un plaer i un luxe passar per aquest racó i trobar-hi paraules tan belles com les que avui, un cop més, ens has fet descobrir.

    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el que em dius, Porquet. Trio els poemes procurant la varietat de temes i d'autors. Alguns em sorprenen, no són gens coneguts i tenen molt bona poesia. Per mi es una descoberta que m'agrada compartir. I si a tu també t'agraden objectiu acomplert!
      Gracies a tu, per les teves visites.

      Elimina