" FILL MEU " de Simona Gay

L'autora rossellonesa  plena de tendresa dedica aquest poema al seu fill nounat. Un dolç cant d'amor matern i entrega.

Com t'he rebut meravellada,
tendre present de mos vint anys!
Dins la nit dolça i molt callada.
T'han gronxolat els meus refranys.
Primer bressol, blanques cortines,
eres el fill més bell del món!
I quan tots dos fèiem joguines,
com el goig reia en l'ull profund!
Pel caminet de les floretes
que tant sabies arrapar,
m'han cercat sempre tes manetes...
Pel camí gran voldràs la mà?

                         Simona Gay
                                    "Aigües vives"

" SOM I SEREM " de Àngel Guimera

Avui, dia del 170 aniversari del naixement de Guimerà el recordem amb un dels seus poemes més coneguts. Un poema que Enric Morera va musicar com a sardana: " La Santa Espina". Àngel Guimerà, tot hi haver nascut a Les Canàries, es sentia MOLT català.

Som i serem gent catalana
tant si és vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l'ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

               Àngel Guimerà

            

 Pintura: O. Sacharoff

"RECORDO ENCARA" de Jordi Sarsanedas

Algú ha dit que la poesia de Jordi Sarsanedas és la d'un "solitari solidari". Un bon poeta amb inquietuds  i una mirada comprensiva cap al seu entorn, que ens caldria anar coneixent  i llegint.

Recordo encara el punt de la mimosa.

Sabem prou bé que tot se n'és anat.
Oh tell, oh faig, les vostres ombres fresques!

A les mans, al palmell, m'anava florint l'arç.

Oh tell, oh faig, cenyir-se a la recança,
inventar-se un vestit de blaus i verds de vent!

Recordo encara el punt de la mimosa.

Els troncs tancats que callen soledat. 

                             Jordi Sarsanedas 




Pintura: V.Kandisnky

"CAIRE DE MEDALLA" de Maria Ibars

Maria Ibars, va passar la infantesa i l'adolescència a Dénia, per tant té molt present el mar en la seva poesia. En aquest poema, a demés,  la frescor i potència d’algunes imatges  reflecteixen la seva visió del cos i de la sensualitat de la dona.

                                                                                             
                                                                                            Sal i Sal

  Gentil i olorosa 
deixares la platja.
perfum de les aigües
que atrau i que encanta. 
Flairor de la mar, 
quin caire et donava
de coure esplendent.
Caire de medalla.

 Gentil i olorosa... 
Amb la pell besada 
pel iode i pel sol 
que suau et daurava. 
El iode i el sol 
besaven l’amada
quan d’altres besades
encar  verge estava.

 De la mar venia. 
¡Estava més guapa!
¡Que afanys removia
saborosa d’alga! 

La mà et vaig besar... 
Estava salada.
De sal de les aigües?
De la teua gràcia?

               Maria Ibars

 Pintura: R.Magritte