dilluns, 30 d’octubre del 2017

" CANÇÓ BLAVA " de Joan Vinyoli

Recordem al poeta excepcional, que va morir un 30 de novembre.
La “Cançó Blava” va ser dedicada a Paul Klee, a qui admirava. En el poema en fa una referència explícita.




          Rien, cette écume, vierge vers...
                        S. Mallarmé

Aquest endins del blau de la paraula,
blau cap a blau, cap a més blau encar,
és com parar migdialment la taula
     dels somnis, per atzar,
     a trenc de mar,
     quan gira el far.
Allò que has fet o que pretens, de fet,
aconseguir és sols prendre la droga
del ser-feliç com beure un vas de llet.
Doncs tanca els porticons de la finestra groga
i tot se’t farà blau. (M’enfilaré primer
a un tamboret per arribar a la soga
d’on penja el ninot blau de Klee.)
                                       No goso fer
res absolutament sinó, quiet,
mirar el dedins secret del blau de la paraula.

                                                               Joan Vinyoli




Imatge: Titelles de Paul Klee

10 comentaris:

  1. Vinyoli sempre ha tingut una música molt especial.

    ResponElimina
  2. Cada cançó hauria de tenir el seu color, o cada color hauria de tenir la seva cançó...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que cada cançó la té. El blau de Vinyoli no em sembla un blau qualsevol, deu de ser intens, profund, enigmàtic.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  3. Contemplar la paraula per crear la paraula.

    ResponElimina
  4. La paraula blava... sempre ho és, perquè és el més espiritual que tenim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho dius molt bé, Helena, sempre trobes la millor manera de definir un poema.

      Elimina
  5. és un del meus poetes preferits ...gran Vinyoli gràcies Glòria vaig de bòlit darrerament

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Elfree. Si a la teva feina habitual afegeixes el trasbals d'aquests dies no estranya que vagis de bòlit.

      Elimina