dimecres, 4 de maig del 2016

"TAN SOLS LA PARAULA NUA" de Montserrat Abelló

Comença la setmana de la Poesia de Barcelona. Ho fem de la mà d'una de les grans recentment desapareguda: Montserrat Abelló, i de les seves paraules nues, fortes, precises. 





Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre,
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S’esvaneixen els dubtes,
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.

Com ho és la poesia.
                                                    M. Abelló




Pintura: Jorge Edgardo Ramirez

10 comentaris:

  1. La paraula nua, la paraula clara.
    Quin vestit per al poema!

    ResponElimina
  2. sempre ve de gust els versos de l'Abelló. gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una de les grans, una veu clara i potent dins de la poesia actual, l'Abelló.

      Elimina
  3. La paraula clara en la que el teu ser si reflecteix.
    Un poema per ser escoltat dins el propi silenci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre són fàcils els poemes, gairebé tots tenen una segona lectura, i aquesta sol ser la bona.
      El silenci per mi és un company inseparable quan llegeixo poesia.

      Elimina
  4. La solitud curulla de promeses, és una solitud fàcil de suportar...Una gran dona la Montserrat!
    Bon vespre, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una gran dona i una excel·lent poeta. Admirable!
      Petons, M.Roser!

      Elimina
  5. La màgia dels mots, la màgia de la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una màgia que captiva, és dificil resistir-se. Per altre banda, que faríem sense ells?
      Gràcies pel teu comentari, Mari.

      Elimina