" ROBA " de Wislawa Szymborska

Un poema de la autora polonesa, Nobel de Literatura en 1996. Tot i que les traduccions sempre resten qualitat a qualsevol text les seves poesies no perden ni la seva polida sobrietat ni aquest deix de fina ironia.

Et treus, ens traiem, us traieu
els abrics, les jaquetes, les americanes, les bruses
de llana, de llaneta, de llaneta i niló,
les faldilles, els pantalons, els mitjons, la roba interior,
i els deseu, els pengeu, els llanceu sobre
els respatllers de les cadires, els bastidors dels paravents;
de moment, diu el metge, no és res de seriós,
vesteixi’s, si us plau, faci repòs, marxi a algun lloc,
prengui’n una en cas de res, abans de dormir,
                                                  després de menjar
vingui’m a veure d’aquí a tres mesos, un any, any i mig;
ho veus, i tu que et pensaves, i nosaltres que temíem,
i vosaltres que suposàveu, i ell que sospitava;
és hora de lligar-se, de cordar-se, 
                                              amb mans encara tremoloses,
els cordons de les sabates, les sivelles, les cremalleres, 
els gafets, els cinturons, els botons, les corbates, els colls,
i treure de les mànigues, de les bosses, de les butxaques
el fulard rebregat, virolat, de ratlles, de quadres, de flors,
d’una utilitat tot d’una perllongada.

                                          Wisława Szymborska 

                                                                     "Gent dalt del pont"