divendres, 20 de maig del 2016

"DORM" de Quima Jaume

La  poesia de Quina Jaume és basteix de la melangia que es mou entre la son i la vetlla, entre la realitat sòlida i el desig fervent de traspassar-la.



Dorm
mentre vetllo el teu son
amb un poema que mai
no t'escriuré.

Dorm
perquè la nit
propicia fantasmes
i jo somio vel•leïtats

Dorm.
Et necessito com l’ona el mar
i com el mar la platja.

Altrament,
on fora el meu límit?

                                  Quima Jaume




Pintura hiperrealista: Serge Marshennikov
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

12 comentaris:

  1. xavier pujol20 de maig del 2016, a les 11:08

    El poema ja l'ha escrit.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals20 de maig del 2016, a les 20:13

    Límit i infinit alhora.

    ResponElimina
  3. sargantana20 de maig del 2016, a les 21:56

    m'agrada molt !

    petons Glòria

    ResponElimina
  4. Fent camí21 de maig del 2016, a les 17:42

    Un bonic poema d'un poeta que no coneixia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog22 de maig del 2016, a les 1:23

      Hi ha molts poetes poc coneguts que escriuen bona poesia. Penso que compartir la seva obra és donar-los a conèixer una mica.

      Elimina
  5. novesflors21 de maig del 2016, a les 19:27

    Si no fos pel teu blog, hi ha poemes que no hauria conegut ni llegit mai. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog22 de maig del 2016, a les 1:25

      De la Quina Jaume n'hi ha uns quants més al blog. Tots m'agraden força.

      Elimina
  6. M. Roser21 de maig del 2016, a les 19:51

    Que bé si algú vetlla el són amb un poema...És igual que no l'hagi escrit, ja l'ha pensat...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog22 de maig del 2016, a les 1:26

      Els poetes sempre pensen poesies, si estan amb algú que estimen s'inspiren més. I finalment sempre els acaben escrivint.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)