dissabte, 7 de maig de 2016

" CERCLES " de Joan Vinyoli

Joan Vinyoli ens colpeig amb el seu poema. Les seves paraules solen ser encertades sempre.





Un altre cop vols agitar les aigües
del llac.
              Està bé, però pensa
que no serveix de res tirar una sola pedra,
que has d’estar aquí des de la matinada
fins a la posta, des que neix la nit
fins al llevant
                       -tindràs la companyia
de les estrelles, podràs veure l’ocellassa
de la nit negra covant l’ou de la llum
del dia nou-,
                     assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
-i mai potser no n’estaràs segur-
que has assolit el cercle convincent. 


                              Joan Vinyoli

 

18 comentaris:

  1. Els dos cercles junts es transformen en el signe d'infinit. El poema, a la seva manera, també ens parla de l'infinit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com està ben demostrat ets molt observadora, Consol.
      Tens raó, aquests cercles com la poesia ens parlen d'infinit.

      Elimina
  2. Un poema preciós. Fa temps jo també el vaig penjar al meu blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tenia tres seleccionats, finalment em vaig decantar per aquest. No sabia que estava al teu blog. Ja hem coincidit més d'una vegada, Novesflors!

      Elimina
  3. Potser no l'assolirem mai el cercle convincent, però que no quedi per intentar-ho. Preciós inprofundíssim poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin poeta! No solament ens fa sentir, també ens fa pensar.

      Elimina
  4. tinc fins i to el poemari del Vinyoli m'agrada molt aquest poeta gràcies!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens bon gust, Elfree, no ho he dubtat mai. Gran poeta Vinyoli, genial!

      Elimina
  5. Doncs si ens hi acompanyen les estrelles, farà de bon passar-hi la nit...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una nit estelada és de les coses més boniques que és poden contemplar. Cosa impossible de veure en una gran ciutat. Ho enyoro!
      Petonets!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Potser mai assolirem el cercle perfecte però no ens cansarem d'intentar-ho.

      Elimina
  7. els cercles creixen i s'expandeixen i no sabem on poden arribar ni quan poden retornar...

    abraçades,dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les aigües s'aquieten, però la pedra resta dins l'aigua, potser per sempre.
      Estic tan contenta de la teva visita, Sargantaneta preciosa!
      :-)

      Elimina
  8. Cercles concèntrics o que es toquen com aquests.
    La sort també hi juga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sort sempre juga amb nosaltres, Xavier, confiem que al nostre favor.

      Elimina
  9. Cercles. A cops, n'hi ha prou amb saber tancar la c amb què comença la paraula.

    Genial.

    ResponElimina