" CERCLES " de Joan Vinyoli

Joan Vinyoli ens colpeig amb el seu poema. Les seves paraules solen ser encertades sempre.

Un altre cop vols agitar les aigües
del llac.
              Està bé, però pensa
que no serveix de res tirar una sola pedra,
que has d’estar aquí des de la matinada
fins a la posta, des que neix la nit
fins al llevant
                       -tindràs la companyia
de les estrelles, podràs veure l’ocellassa
de la nit negra covant l’ou de la llum
del dia nou-,
                     assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
-i mai potser no n’estaràs segur-
que has assolit el cercle convincent. 

                              Joan Vinyoli