dimarts, 2 de juny del 2015

"TANT S'INCREMENTA" de Joan Vinyoli

 Ens retrobem amb Vinyoli, que ens parla d'una lluna plena, com la d'avui.




Tant s’incrementa com més va cremant
la força de buscar allò que s’oculta,
tant més veurà clarors el pensament
com més gosi mirar en l’obscuritat.
El cant del gall és ric a mitjanit,
la lluna plena em dobla la fortuna.


No moriré de cap angoixa ardent
si visc perdent-me, sempre enamorat.


                               J. Vinyoli
 

Imatge: Susan Santiago

16 comentaris:

  1. Perdre's entre línies conegudes no angoixa gens. La carretera ens és aliada...

    :-) Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan un es perd per amor és perquè ho desitja. Sabrà trobar el camí.
      Petons!

      Elimina
  2. Un poema que no pot amagar passionals ganes de viure.

    ResponElimina
  3. gall havia de ser, i una mica onanista també

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gall amb esperons, que galleja nit i dia... i a demés una mica onanista.

      Elimina
  4. Ai no ho sé això del cant del gall a mitjanit...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El gall de Vinyoli canta quan li convé al poeta, encara que siguin metàfores.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Que bonica la lluna, impressiona! Avui tocava un poema amb lluna plena.

      Elimina
  6. El gall és un motiu recurrent en aquest poeta! Tan recurrent com viure sempre enamorat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona observadora, Helena! És cert que en els poemes de Vinyoli sovint parla del gall. I de l'amor.

      Elimina
  7. Una lluna plena sempre és inspiradora. La de dimarts també. A Joan Vinyoli li devia inspirar el poema i a tu el penjar-lo perquè el gaudíssim tots. Ja veig que té detractors, però a mi m'agrada aquest gall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lluna té molta influencia sobre tots els essers, especialment els poetes.
      I el gall és un com ha de ser: presumit i valent. A mi també m'agrada!

      Elimina