dimecres, 17 de juny de 2015

" MÉS " de Carles Riba

Un poema de Carles Riba, un home, que, com diu Gabriel Ferrater es considerava poeta molt abans i molt més fervorosament que qualsevol altra cosa.





Dame un vasito de sed,
que me estoy muriendo de agua.
Anònim


El futur no dóna temps,
el bes no dóna esperança;
només l'amor dóna amor,
només la set dóna aigua.

El nostre dia és profund
com el cor del qui s'arrisca
a ser feliç; en el joc
creixent, vencent, les pupil·les,
fins que tot el món hi cap,
oh, gloriosa beguda!
L'atzur, amb estranys ocells,
marca la mida i l'ajusta.

Ai, aigua que fa morir!
-de tant pura no si pensa.
Set que salva i que no és vol
quan passa pel cor tot sol,
real com una tempesta.

              Carles Riba


10 comentaris:

  1. Estimar és complicat i alhora necessari. Guaitar tempestes ajuda a fer-se amic de la natura, també nosaltres necessitem l'arravatament per a deixar anar l'electricitat que no encèn res.

    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, estimar és necessari i pot ser complicat. Aquesta electricitat que no encén res és la prova palpable de que estem vius, de que està viu l'amor i el desig.

      Elimina
  2. Capgira les frases i tot té sentit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla un poema senzill, però fa pensar. Amb Riba no hi ha poemes senzills.

      Elimina
  3. L'aigua dóna vida al cos, l'amor a l'ànima...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bo que flueixi l'aigua i l'amor.
      Petonets!

      Elimina
  4. I encara diran
    que l’aigua és vida.
    Però la vida és set.

    (Josep Porcar)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida és set, gran veritat.
      Helena, sempre saps trobar les paraules justes.

      Elimina