dimecres, 10 de juny de 2015

"CAP AL TARD " de J. Verdaguer

Tal dia com avui del any 1902 moria Mossèn Cinto a Vil·la Joana. Recordem a qui en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana a la categoria de llengua literària.




La llum del jorn en grossa revinguda
d'onades d'or s'escola a l'occident,
entre núvols vermells escorreguda
que l'últim bes de l'astre rei encén.

I s'hi aboca lo jorn com dins una urna
i s'emblaveix lo cel descolorit,
deixant brotar ençà i enllà una espurna
del sol roent que l'Oceà ha engolit. 


Si de la mar minvassen les onades,
bé lluirien perles al bell fons!
doncs, més i de més belles n'ha deixades
la llum del dia al traspassar los monts.

Lo raig del jorn bé en mostra d'hermosures;
tots s'amaguen per deixar lluir
als que trauen lo cap per les altures,
àngels de flama en pòrtics de safir.

Les flors que l'alba mostrarà a pla i serra,
què valen comparades a un estel? 


La llum del dia és per mirar la terra,
la de la nit per contemplar lo cel. 


                                 J. Verdaguer
                                     "Al cel"


Imatge: Líneke Zubieta

12 comentaris:

  1. Verdaguer: el poeta.
    Pare de molts i molts poetes.

    ResponElimina
  2. Mossèn Cinto, sempre amb la seva intensitat d'emocions, parli del que parli i aquest ritme tan preciós dels seus poemes!!!

    Gràcies per recordar-lo... el llegeixo poc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser un poeta admirable, i crec que un home admirable també, que va patir molt. Val la pena recordar-lo. Penso que sempre estarem en deute amb ell.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Jo també prefereixo la llum de nit! És tan bo, Verdaguer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llum de la nit és, sens dubte, més màgica i misteriosa que la del dia.
      Verdaguer és un mestre!

      Elimina
  4. Verdaguer sempre m'emociona, són tan bonics els seus versos..,. És el poeta nacional de Catalunya!
    Petonets Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que emociona, si! Ara estava llegint "Els dos campanars" i pell de gallina se'm posava. M'agradaria fer un post amb el poema, però és tan llarg...
      L'admiro molt, penso que era un bon home i un gran poeta.
      Petonets!

      Elimina
  5. M'agraden molt els dos darrers versos perquè valoren la diversitat, tots els moments bells són bells, i els hem de viure tots, si podem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta seria una bona manera d'entendre la vida. Gaudir de tot el bo que ens ofereix, petites coses que ens arriben. De dia i de nit.

      Elimina
  6. Els dos últims versos són tota una declaració de principis. Gran Verdaguer, el poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Convé recordar-lo. El seus poemes tenen tanta bellesa que el seu llenguatge sempre arriba al cor. Cert, Consol, gran Verdaguer.

      Elimina