dilluns, 8 de juny de 2015

"LA ENREDADERA" de Juana de Ibarburu

De ben segur que l'autora uruguaiana parla de les prolífiques campanetes de jardí,  que ho cobreix tot amb les seves flors. Avui les he vist començant a florir, s'acosta l'estiu. En aquelles latituds ho deuen fer al gener, inspirant-li aquest poema.




Por el molino del huerto
asciende una enredadera.
El esqueleto de hierro
va a tener un chal de seda
ahora verde, azul más tarde
cuando llegue el mes de Enero
y se abran las campanillas
como puñados de cielo.
Alma mía: ¡quién pudiera
vestirte de enredadera!

         Juana de Ibarburu

8 comentaris:

  1. Una paret que vagi del verd al blau i del blau al violeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonica pot arribar a ser la Natura... Un esclat de colors!

      Elimina
  2. Un "chal de seda" de color blau, m'encanta la campaneta perlada de gotes de pluja i el poema, senzill i bonic...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema molt descriptiu i bonic. A mi m'agraden molt aquestes campanetes, alegren qualsevol tàpia, qualsevol racó...
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Un poema senzill, agradable de llegir. Sense més complicacions.

      Elimina
  4. No sé perquè no em queden els meus comentaris... em passa ben sovint.

    Et deia ahir que en vaig veure una tanca espectacular d'aquestes campanetes, ben bé com les de la foto. Grosses i blaves!!

    I aquesta imatge tan recent em fa viure més el poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son unes flors senzilles, però tan vistoses i vivaces que encomanen alegria.
      No sé quin problema pot haver en això dels comentaris, ni la manera de resoldre-ho. Em sap greu, sempre m'agrada llegir-te.
      Una abraçada!

      Elimina