divendres, 13 de febrer del 2015

"LA NAU QUE PASSA" de Clementina Arderiu

La poesia de l'Arderiu és molt treballada,  mesurada en l'expressió del sentiment alhora que d'extraordinària força expressiva.


La nau que passa fora el port,
com se m'emporta el cor! El cor.
Mentre aquest vent que empeny i crida
no dir adéu, sinó més vida.
Mes vida duta com abans,
que no vull perdre els consonants.
Forcin la porta les recances,
vent de la mar que sempre danses;
i deixa anar la nau llisquent
enllà d'enllà del pensament.
La miro lluny talment com una 
punta de lluna.

Perquè l'amor encara hi és,
mai no decau, vol sempre més.

                               Clementina Arderiu
                                              "És a dir"



Pintura: E. Hopper

16 comentaris:

  1. Respostes
    1. L'amor dóna sentit al poema, l'amor dóna sentit a tot!

      Elimina
  2. Molt apropiada per avui. El seu nét Pau Riba, aquesta setmana ostentarà el títol de rei del Carnestoltes de Barcelona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, ho he vist al diari. Qui li havia de dir a Carles Riba, tan clàssic ell, que tindria un net tan transgressor!
      Encara que segur que se'n sentiria orgullós.

      Elimina
  3. La pintura i el poema són bells. El poema té la melodia d'una cançó. M'agraden els dos últims versos, l'amor sempre vol més amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els poemes de l'Arderiu són sempre molt musicals. Els dos últims versos donen sentit a tot el poema.
      A mi també m'agrada la pintura, tot i que Hopper en segons quins quadres em desassossega una mica.

      Elimina
  4. AI aquest" vent de la mar que sempre dansa"...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una imatge molt bella la d'aquest vent que dansa i fa lliscar la nau.
      Bonic!
      Petonets.

      Elimina
  5. molt emotiva la poesia de la mai prou coneguda Arderiu! gràcies Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les poetes, amb rares excepcions, són molt poc conegudes. I això és una verdadera llàstima. N'hi ha de molt bones, l'Arderiu, per exemple.

      Elimina
  6. M'identifico amb els dos darrers versos.

    ResponElimina
  7. Sempre em pregunto si era feliç... Els seus poemes entren ben endins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser una dona enamorada del seu marit, i quan li va faltar sempre el va enyorar, pel que es desprèn dels seus poemes. Ara, si va ser feliç és una cosa que ja no sé.
      La seva poesia es plena de sensibilitat, comunica molt bé els sentiments.

      Elimina