dilluns, 10 de març del 2014

" LO LLEDONER... " de Pere Talrich

Talrich és un poeta  poc conegut, però que va estimar al seu Rosselló natal tota la seva vida. I va defensar la seva llengua i lluità sempre per conservar-la.  El recordem.



Lo lledoner del meu vilatge
(quan jo vaig nàixer, era ell molt vell)
ha conservat tot son brancatge?
Hi fa cada any son niu l’ocell? 


Encara es veu baix son fullatge,
amic dels infants al bressol,
voletejar —rient imatge—,
com vespres d’or, los raigs del sol?
  

                                Pere Talrich 


16 comentaris:

  1. No coneixia aquest poeta... m'agrada llegir-lo. Veig que va ser un gran lluitador per la llengua, el llegeixo amb agraïment, doncs. Un regal per a nosaltres, conservar-nos la nostra parla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gran lluitador. Mereix que el recordem en els seus poemes, tot hi que són difícils de trobar.

      Elimina
  2. A la Catalunya Nord, els escriptors en la seva llengua natural, són uns veritables herois.
    Tampoc no coneixia el poeta. El lladoner sí. Davant de casa fa alguns anys l'Ajuntament en plantà un i els coloms s'enfilen a menjar-se els lledons.
    Dóna vida al carrer.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un llàstima que es perdi la llengua a la Catalunya Nord. És molt trist.
      Entenc molt poc d'arbres. Confesso que no reconeixeria un lledoner. :(

      Elimina
  3. Un arbre vell que continua transmetent els raigs de sol, com un poema.

    ResponElimina
  4. una mena de nostàlgia, et fa sentir,
    que se t'emporta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Talrich va viure sempre enyorat del Vallespir i aquest és el sentiment que transmeten la seva poesia: la nostàlgia.

      Elimina
  5. Un lladoner molt poètic i un bonic poema...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema molt visual i amb música. Senzill i bonic.
      Petonets

      Elimina
  6. S'enyora del poble que l'ha vist nėixer, un sentiment molt comú però molt ben explicat. És un poema molt bonic

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bo conservar aquesta estimació per la terra que on s'ha nascut, per les arrels, el poeta les va portar sempre dins el cor.

      Elimina
  7. Dues troballes en un post, perfecte! Una el bloc que passaré a veure sovint, m’agrada la poesia i aquí veig que gaudiré d’ella. L’altre el poeta que no coneixia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Bruixeta, per la visita i el comentari.
      Espero veure't sovint, ja ens coneixem de "el que passa pel cap" el altra blog meu.
      Una abraçadeta!
      :)

      Elimina
    2. Ups! El canvi d’identitat m’havia despitat :)

      Elimina
    3. No ho vaig fer per despistar. És que no en sabia gaire i no ho vaig fer bé. :)

      Elimina