divendres, 1 de novembre del 2013

" EN LA MEVA MORT " de Bartomeu Rosselló Pòrcel

Diu Julián Marias: "En la meva mort", que no esperava tan pròxima, arriba Rosselló a una força, una intensitat d'emoció poètica que excedeix dels límits dels versos, i es queda sonant, després d'haver tombat l'última pàgina del llibre, com l'estela d'un vaixell ja passat.

 




Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.

                       B. Rosselló Pòrcel



20 comentaris:

  1. tristament real, quanta força té aquests versos!

    ResponElimina
  2. Un poema potent, sens dubte, ben adequat per la festivitat d'avui. Quants grans poetes hi ha amb obres mestres que ens estan passant per alt! Gràcies per apropar-nos-en algunes al teu espai!
    Bon novembre i una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment tenim uns GRANS poetes amb poca anomenada. Una llàstima!
      Gràcies a tu pel teu comentari, Galionar, per mi és un plaer compartir la poesia amb vosaltres.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Que vagin bé els panallets i les castanyes!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...i els moniatos!
      Van anar bé, amb bona companya i bon humor.
      I a tu, com et va provar la castanyada?

      Elimina
  4. Per què és alba i ardor temerari, sí és la mort?

    ResponElimina
  5. Ostres, quina imatge les estrelles allunyant-se per deixar pas a la mort. Molt inspirador

    ResponElimina
  6. Ben triat .....tots sant i dia de difunts.....
    bona castanyada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'any que ve buscarem un poema de castanyes, que serà més alegre ;D
      Bona castanyada, Elfree!

      Elimina
  7. Impressiona veure que algú parla així de la seva mort...
    Petonets, Glória.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saber-se condemnat a morir als 24 anys impressiona, certament...
      Petonets, M.Roser

      Elimina
  8. Quina intensitat aquest poema i com has sabut trobar la fotografia que l´il·lustra, amb l´espasa -xiprer...
    records Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols creure que no m'hi havia fixat amb aquest detall del xiprer!?
      Bona observadora, Pais!
      Una forta abraçada.

      Elimina
  9. Un poema que es fa llegir i rellegir... i que canto recordant la Maria del Mar Bonet.

    ResponElimina
  10. És un bon poema, un no es cansa de llegir-lo. Volia posar la cançó, però no l'he sabut trobar. :(

    ResponElimina
  11. Es tracta de BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL, no conec en BALTASAR...

    ResponElimina