dimarts, 11 de juny del 2013

" QUAN ELS DÈSPOTES..." de Miquel Martí i Pol

Martí i Pol ens parla d'un futur gens afalagador, clar que el present tampoc ho és gaire...



Quan els dèspotes,
quan les entitats bancàries i les societats anònimes,
quan els terratinents i els comptecorrentistes,
quan les partides de bridge amb finalitats benèfiques,
quan els falsos profetes,
quan els creditors,
quan els escanyapobres,
quan els nens de casa bona,
quan els balls de societat amb finalitats benèfiques,
quan els qui provoquen les guerres,
quan les inacabables vacances dels multimilionaris,
quan els qui prediquen el que no creuen,
quan els socis capitalistes,
quan els qui dogmatitzen,
quan els qui pontifiquen,
quan els qui acusen,
quan els qui jutgen,
quan els qui condemnen,
quan tots aquests i els altres
seran morts i enterrats,
una catifa verda d’herba
cobrirà tota la Terra,
i els xais de Déu pasturaran enmig del gran silenci.
Llàstima que no hi haurà ningú per veure-ho.


                                         Miquel Martí i Pol

18 comentaris:

  1. Sí... que trist, aquest futur que ningú no veurà!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pinta gaire bé, no! Tu creus que hi ha manera d'arreglar-ho?

      Elimina
  2. Llàstima.

    Malgrat tot crec que la bona gent, que n'hi ha, sabrà com sobreviure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho desitjo, seria molt trist si tot acabés com diu el poema...

      Elimina
  3. Realment vivim en un temps que fa esfereir, esperem i desitgem que neixin noves catifes amb solatges plens d'humanitat, i els hereus en siguin els beneficiaris.
    Una abraçada, a poc a poc, començo a pasturar!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauríem de procurar crear noves pastures, noves catifes, noves esperances.
      Poc a poc, sense defallir, és la manera de fer bé les coses .

      Elimina
  4. un vident, aquest Marti Pol

    petons Gloria

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. I no hi ha manera d'arreglar-ho? O és que ningú n'està interessat...

      Elimina
  6. Aquest poema, tristament, és més actual que en el moment en que es va escriure. Sembla que anem cap a darrera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El esser humà sembla que no millora gaire, ans al contrari. Així ens va!

      Elimina
  7. Llàstima de l'esforç que haurem fet tots plegats, si quan tot sigui bonic, no hi ha d'haver ningú per admirar i gaudir de tanta bellesa...Potser cal que siguem més optimistes.
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser cal ser més optimistes, potser cal ser menys conformistes, potser hauríem de procurar no ser tan xais si ara no tenim ni herba.

      Elimina
  8. Déu, però el Gènesi tardarà a escriure's :(

    ResponElimina
  9. Hi tant que ho veurem.....només ens cal una frontera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així m'agrada! Una visió positiva en mig de tant pessimisme. Ja sabem la manera. Ara falta posar-se a treballar per aconseguir-ho.

      Elimina