divendres, 5 d’abril del 2013

"VEIG ON ANEM" de Matilde Llòria

Matilde Llòria ho veia molt clar, i avisa.  Però sembla que ningú en va fer cas...



Veig la negror del dany mullant l´agravi
amb tenaç persistència, veig el raig
fent senyals dins la nit i a ple migdia;
juntar-se fúries i odis colossals.

Terra nadiua i terra estranya
veig afonar-se dins la sang;
orfes a manta emboirant la joia,
enfosquint la tonada de la fam.

Al cru i al nu veig la cobdícia
sa evidència maligna, el perllongat
abús pactant ganàncies perilloses
a espatlles de qui sua famejant.

Veig el delicte sens condemna,
l´ofensa sens defensa, el dol pujant
costeres i tristures, i l'angoixa
asclar-se contra el tràfec terrenal. 

Veig on anem; l´onada que empenteja, 
el ramatge eixugant-se, el fruit vessat, 
l´amor perdut, a tomballons les mares 
sens un racó de pau per a plorar. 

                                      Matilde Llòria
                                “Altíssim Regne”

8 comentaris:

  1. esperem que no es faci realitat i surti el sol per a tothom amb un somriure a la boca. Ens ho mereixem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sens dubte que ho mereixem. El poema pinta un futur molt tenebrós, confiem en el raig de sol que l'aclareixi...

      Elimina
  2. Una autèntica profecia... tot i que més aviat es podria dir una lectura correctíssima d'on ens han acabat duent la cobdícia i l'avarícia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cobdícia, avarícia, corrupció, falta d'escrúpols...tot un catàleg de actituds que són l'antítesi d'un govern demòcrata.
      Algú hi posarà aturador? Ja som molts els que patim aquesta mala praxi...

      Elimina
  3. Diu que n'hi ha que no hi veuen més enllà del nas...Almenys espero que ens quedi un raconet per plorar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que no hi ha pitjor sord que el que no escolta. I, afegeixo, no hi ha pitjor cec que el que no vol veure...
      Racons per plorar potser si que n'hi trobarem, el que m'agradaria és no necesitar-los!

      Elimina
  4. Poeta profeta.....gràcies Glòria! que passis un diumenge ple de profecies optimistes i poesia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les profecies del poema no són pas gaire optimistes.
      Les del "meu" diumenge ja pinten millor!
      Una abraçada!

      Elimina