divendres, 19 d’abril del 2013

" PROVIDÈNCIA " de Maria Antònia Salvà

La poesia de la Salvà amb una ploma amarada de sensibilitat, ens parla de la Natura, observant i compartint tot el que ella ens ofereix.


La neu d'hivern ens malmeté la vinya 
i del favar cremava les bajoques,
no veremarem, ni llevarem de l'era
el caramull de faves primerenques
que feia goig; el bestiar moria.

Però avui al vell clos de la cisterna,
d'un roseret florit entre les branques,
un ull de busquerets mon ull sobtava;
cinc ocellons novell-nascuts hi havia
que badaven el bec amb confiança
talment granets minúsculs de cogula.

Com un renovament ple de tendresa
ha pres mon cor; he vist en llunyania
el camp de blat amb l'espigueig que grana
i els cirerers fruitats. Oh, Providència!

                              M.A. Salvà

10 comentaris:

  1. despunta la primavera a cada estrofa.....
    bon cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primavera amoroseix la desolació que deixa l'hivern.I ja la tenim aquí!

      Elimina
  2. Quanta sensibilitat i delicadesa. Un cant a la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Salvà és molt sensible als temes de la Natura i té poesies delicioses!

      Elimina
  3. És el poder de seducció de la Natura.

    ResponElimina
  4. Un poema preciós...La Providència, que ens ve a rescabalar amb unes vides noves, una mala collita hivernal...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema que ens dona esperança. Amb la Primavera desperta la vida, la Natura. Tot recomença.

      Elimina
  5. a veure si la providència i la poesia ens fan viure una bona primavera? que passis uns molt bons dies plens de roses poesia i llibres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo!
      Gràcies, Elfree, aquests dies sempre em donen molta alegria.
      A veure si arreplego alguna rosa. El llibre ja el tinc segur.
      Jo també et desitjo dies de llibres i roses!!!

      Elimina