dilluns, 29 d’abril del 2013

" LA VIDA FURTIVA " de Gabriel Ferrater

El 27 d'abril Gabriel Ferrater va posar fi a la seva vida. El recordem amb un  inquietant poema de "Menja't una cama". Torbador.



Segurament serà com ara. Estaré despert,
aniré amunt i avall pel corredor. Com un minador
que surt d'un pou, em pujarà
des del silenci de tota la casa, brusc,
el ronc de l'ascensor. M'aturaré a escoltar
el bufeteig de portes de metall, i els passos
del replà, i endevinaré l'instant
que arrencarà a tremolar l'angúnia del timbre.
Sabré qui són. Els obriré de seguida. Tot perdut,
que entrin aquests, a qui ho hauré de dir tot. 

                                Gabriel Ferrater

20 comentaris:

  1. Respostes
    1. Si, oi? Si realment es sentia d'aquesta manera entenc que prengues decisions tan tremendes.

      Elimina
  2. Tu ho has dit torbador i molt bo.

    Bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
  3. Certament és un poema torbador. Ens suggereix perill, impotència davant d'un esdevenidor inexorable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Impotència, aquesta és la paraula. Quin sentiment més angoixant!

      Elimina
  4. En llegir-lo m´ha vingut al cap la canço de la Maria del Mar Bonet, "Què volen aquesta gent", però a la segona llegida m´ha semblat una cosa més metafòrica, com de remor interna. No sé, em sembla que de les dues maneres colpeix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els poemes tenen moltes lectures, el que està clar és que aquest no permet interpretacions trivials o lleugeres: anuncia un esdevenidor terrible.

      Elimina
  5. Brutal el Ferrater! és un dels poetes meus de capçalera gràcies! ben portats els setanta ! abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gran poeta. I brutal.
      Gràcies, els portem el millor que podem! (que me quede como estoy ;D)
      Bon diumenge, Elvira!

      Elimina
  6. torbador poema, trist final i meravellosa l'obra escrita que ens va deixar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina decisió terrible, com es devia sentir aquest brillant poeta per acabar amb tot!

      Elimina
  7. Ui sí, fa posar la pell de gallina...Sembla que ja ho tenia previst.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé quan el va escriure exactament, però l'he posat pel aniversari de la seva mort, perquè el trobo una mica macabre.

      Elimina
  8. L'has triat molt bé, Glòria! Ferrater no volia envellir, segurament per això es va suicidar. El que no envelleix mai són els seus versos. Bon diumenge plujós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és un poema "bonic", és un bon poema. Celebro que t'hagi agradat.
      I no para de ploure!

      Elimina
  9. Doncs sí que és inquietant i traspua certa angúnia cap a un final que potser ja dibuixava en la seva ment.

    ResponElimina
  10. Una poesia angoixant i torbadora. Més quan se sap la decisió final que Ferrater va prendre amb la seva vida.

    Però ja ha sortit el sol! :D

    ResponElimina