dijous, 7 de març del 2013

" ES TOT FOSC " de J. Salvat Papasseit

Un  poema espars de Salvat Papasseit,  l'insomni i la malaltia feien llargues les nits.


És tot fosc I jo al llit,
i em rossega al pit
            una bestia avara.

Sorolla la nit
          I jo en tinc neguit

Bressol d’atzavara 
diria el meu jaç:
suara m’amara
suara em deix las.

             J. Salvat Papasseit

10 comentaris:

  1. És un poema preciós. Quina manera de jugar amb la llengua. Llàstima que sigui amb aquest rerefons tan trist.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt trist, és una tristesa resignada, com si ja intuís que no hi havia res a fer.

      Elimina
  2. No l'havia llegit mai, m'agrada! És ben bé el reflex neguitós de l'insomni.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. No és un sentiment agradable. Les nits poden semblar molt llargues...

      Elimina
  4. Unes bones paraules per definir uns moments molt durs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bestia avara i molt perillosa. Mortal.
      Gran poeta Salvat Papasseit, i de molts registres.

      Elimina